“La façana modernista amb el claustre del pati el fa molt bonic”

Sí, comptava que la gent tindria interès però la veritat és que no m’esperava tanta expectació. Vam acotar grups reduïts i no parava d’arribar gent. El cap de setmana següent vam ampliar les visites.

Entre curiositat i nostàlgia perquè el poble hi havia tingut molta relació. Les monges clarisses eren de clausura però no gaire estricta i els veïns hi portaven roba per cosir o planxar. Les núvies també hi anaven a oferir els ous perquè no els plogués el dia del casament.

Per a mi l’interès del contrast de la façana modernista amb la del pati interior, que tot i ser més pobra té un claustre molt bonic. A la planta baixa, crida l’atenció la distribució dels passadissos que connecten amb les 35 petites cel·les.

Em vaig entrevistar amb una de les últimes monges que van marxar el 2006 i quan ella hi va entrar eren més de trenta. Elles, però, no van ser les primeres, ja que l’edifici es va construir el 1905 per a la congregació de les carmelites descalces que van emigrar de França i que s’hi van estar fins al 1920. Un any després és quan hi van entrar les clarisses.

Em vaig entestar a trobar-los quan feia el treball i va ser a través d’una revista antiga d’arquitectura en què parlaven de Salvador Oller. Entre les seves primeres obres, hi consta el convent d’Arenys. Va ser aleshores que vaig veure que eren carmelites i no clarisses i que eren vingudes de Vinçà, a prop de Perpinyà. M’hi vaig posar en contacte i em van facilitar els plànols que s’han exposat en les portes obertes.

L’edifici ha quedat en una zona cèntrica, de fàcil accés i amb escoles molt a prop. És ara mateix un dels pocs llocs que conserva un espai verd com és el parc de Lourdes. Això sense comptar els jardins que té la finca.

Sí que li falta vida i un equipament públic i cultural com una biblioteca podria revitalitzar la zona. A més, es resoldria el desnivell amb el nou edifici i es connectaria millor amb la riera fent l’accés principal pels jardins del darrere.

No és gaire invasiu l’edifici que dibuixo perquè és llarg i estret i fa de mur de contenció del desnivell de 9 metres que té el terreny. S’aconsegueix així un jardí a nivell de la riera que de l’altra manera no s’utilitza.

Em vaig guiar pel pla ja previst per unir els equipaments vinculats a les lletres de la biblioteca, l’arxiu històric i el centre Salvador Espriu. Em sembla bé però si ara hagués de plantejar altres coses potser seria diferent.

El vaig fer el 2013 i ja feia molt que se’n parlava i em va fer il·lusió buscar l’emplaçament d’un edifici amb interès per fer el treball al meu poble. Penso que reubicar la biblioteca tenia molt de joc i el convent de les Clarisses s’hi adapta bé pel fet de ser un lloc silenciós i místic. He conegut el projecte de Laia Olazàbal i sempre és interessant comparar projectes i veure com ho soluciona una altra persona. Valores pros i contres del teu i el seu.

Mai es demana que fem números i en el projecte no està calculat. Haurien de ser els tècnics qui decidissin, però a primer cop d’ull no em sembla en mal estat per anar a terra. Potser un reforç estructural, però jo plantejo que les prestatgeries de la biblioteca que pesen molt estiguin a l’edifici nou. A la part antiga, hi plantejo les sales d’estudi i la cafeteria.

No. Sí que la façana protegida i modernista és d’orientació nord i la part dels jardins és més bona pel que fa a la il·luminació. Per ser un edifici centenari està en bon estat i caldria millores a les instal·lacions i la coberta. Serà una inversió gran i caldrà fer números.

Sí, però per a mi el Xifré té menys potencial per l’estructura i l’accés complicat que té. I el Calisay s’ha adaptat molt bé com a centre cultural i ara seria marejar la perdiu.

Sí, i tant que votaré, perquè també es pot fer en línia.