Reivindicació il·lustrada

Si des de fa un temps s’està produint en el món editorial un esclat d’humor gràfic i còmics signats per dones dibuixants i il·lustradores –de què algunes es congreguen ara a El futuro es femenino (Nube de Tinta)–, darrerament és evident un altre fenòmen relacionat: els llibres il·lustrats que reivindiquen la personalitat de dones combatives o pioneres en diversos àmbits. Entre la divulgació i la biografia, són llibres que aborden la personalitat polièdrica de dones àmpliament conegudes –per la seva obra o pel seu caràcter independent–, però que també descobreixen figures poc conegudes.

Pensat per a petites lectores –i petits lectors– i estructurat com un recull de contes, Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar) va començar sent un projecte impulsat a través de micromecenatge i ha esdevingut un best-seller internacional en el seu retrat de cent dones que han traspassat barreres i trencat estereotips. Elena Favilli i Francesca Cavallo són les encarregades d’explicar cent històries d’apoderament femení, il·lustrades per seixanta il·lustradores de tot el món: les històries, entre d’altres, de les germanes Brontë, la pintora Frida Kahlo, la primatòloga Jane Goodall, la dissenyadora Coco Chanel i la tennista Serena Williams. Arran del seu èxit, demà es publica, amb un llançament internacional i simultani, una segona entrega: Contes de bona nit per a nenes rebels 2. La creadora de Harry Potter, J.K. Ro·ling, les cantants Beyoncé i Madonna, l’actriu Audrey Hepburn, les matemàtiques Katherine G. Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson –en qui es va basar el film Figuras ocultas– i l’escriptora Beatrix Potter són algunes de les glossades.

L’originalitat del plantejament de Vidas extraordinarias (Lunwerg), de Kate Hodges i Sarah Papworth, és el fet d’interrelacionar les vides de les protagonistes, entre elles la reina Victòria, Oprah Winfrey, Emma Watson, Simone de Beauvoir, Nina Simone, Gala Dalí i Colette. Per la seva banda, la il·lustradora barcelonina Núria Aparicio –coneguda a les xarxes com La Pendeja– ha posat imatges als textos d’Irene Cívico i Sergio Parra a Las chicas son guerreras (Montena), amb Hipàtia d’Alexandria, Ada Byron –filla de Lord Byron i considerada la primera programadora d’ordinadors– i Marie Curie, entre altres representades. Fa molt pocs dies, els mateixos autors han publicat Las chicas son de ciencias, en què apareixen, entre d’altres, l’astrònoma Caroline Lucretia Herschel, primera astrònoma a descobrir un cometa, i Margaret Sanger, infermera que va lluitar per la planificació familiar.

L’àmbit científic centra també Mujeres de ciencia. 50 intrépidas pioneras que cambiaron el mundo (Nórdica Libros), escrit i il·lustrat per la nord-americana Rachel Ignotofsky, en el que és el seu primer llibre. Des dels temps antics fins als nostres dies, el llibre mostra com diverses dones han obert camí en terrenys com ara la medicina, l’enginyeria, la biologia, la paleontologia i la física. La mateixa editorial Nórdica acaba de publicar Un cóctel propio, de Laura Becherer i Cameo Marlatt amb il·lustracions de Savannah Marlatt i Fernando Vicente, que proposa més de cinquanta còctels inspirats en escriptores de tot el món i de tots els temps, amb una recepta acompanyat de la biografia i el retrat de cada una d’elles.

I la parisenca Pénélope Bagieu és l’autora dels dos volums de Valerosas (Dibbuks), significativament subtitulats Mujeres que solo hacen lo que ellas quieren. Amb un traç extremadament elegant i molt expressiu, aquestes històries es van publicar inicialment en l’edició en línia del diari Le Monde i expliquen en forma de còmic la vida d’artistes, científiques i activistes que van transformar la història.