“Som una comarca plena de patrimoni però desconegut”

Tot això va néixer d’una idea boja. Vaig participar en l’equip d’experts –i vull posar experts entre cometes perquè trobo que hi havia gent molt experta i que jo era el menys expert de tots– del projecte Anoia Terra de Castells. Ens vam adonar que teníem un patrimoni important que no s’havia explotat, que són els castells. I a mesura que avançava el projecte, ens vam adonar que teníem unes històries potents, un patrimoni identificat, però si volíem promocionar-lo havíem de fer alguna cosa perquè la gent el conegués. Se’ns va ocórrer oferir un servei de visites guiades.

Sí, vam començar un equip de quatre o cinc persones el 2015. D’aquest equip, dues persones ens vam tirar a la piscina i vam començar amb el tema dels castells. Però també vam veure que tenim un patrimoni religiós brutal, palaus, jaciments arqueològics, cases senyorials, patrimoni natural... I no parlem del patrimoni industrial! Per sort som una comarca plena de patrimoni, però un patrimoni desconegut i no ensenyat. La primera feina que ens van encarregar va ser el centre d’interpretació del patrimoni religiós de la comarca de l’Anoia, Art Ecclesia. És una cosa petiteta però interessant perquè és imprescindible per començar a conèixer el patrimoni religiós de la comarca. És a Segur, un nucli de Veciana.

Sobretot visites guiades entenent que això del turisme no ens ha de beneficiar a nosaltres com a empresa sinó que ha de ser un benefici col·lectiu. Fem una tasca de sociabilització d’un patrimoni que tenim. En definitiva, fem cultura. També oferim unes experiències completes. No només la visita, sinó també la possibilitat de fer un àpat a dins o prop del patrimoni, llocs on pernoctar... Un conjunt. Cal dir que som historiadors i, per tant, el primer que oferim és coneixement. A partir d’aquí, hi ha un ventall de possibilitats. Fem visites per exemple al castell de Montbui, tenim les visites al Tous medieval, a la Llacuna emmurallada. Vam redescobrir el palau dels comtes de Plasencia o un altre castell que és molt potent, tot i que quan hi arribes et preguntes on és, que és el d’Òdena. Esperem aquest any incorporar algun element més.

El patrimoni no és només un ganxo que funciona, i molt. La nostra societat valora la cultura, la història i el patrimoni. Ho valora però ho desconeix molt. Ens agrada conèixer-ho, però si pot ser gratis millor. I les coses gratis no solen funcionar, perquè no s’acaben de valorar. A la comarca ens hem trobat que durant molts anys s’ha gestionat a títol voluntari, fent el que es pot. Hi ha una altra cosa, que és que es menysvalora. És l’efecte Sagrada Família. Ja hi pujaré, ja hi pujaré, i no hi acabes de pujar mai. Llavors el patrimoni acaba oblidat i abandonat. Passa també que propietaris d’elements patrimonials desconeixen la història del lloc i el benefici que en poden treure.

El potencial és molt bèstia. Som uns dels territoris amb més castells de Catalunya. No tots tenen el mateix estat de conservació. Però no només els castells, sinó el potencial del patrimoni religiós. Podem fer un recorregut per la història de l’art recorrent esglésies de la comarca. No totes tenen elevat valor patrimonial, però triant-les bé són molt atractives.

Ens trobem casos de tot. El Consell Comarcal de l’Anoia està apostant molt fort pel turisme. Es veu que és una opció important i que podria ser la primera indústria de la comarca. Als ajuntaments, tenim de tot. Tenim ajuntaments com els de Veciana i Sant Martí de Tous que hi aposten molt fort. D’altres més tebis i ajuntaments que no hi aposten. Ho intentem suplir des del sector privat. Un cas paradigmàtic és Igualada, que des del meu punt de vista fa pals de cec en l’àmbit turístic.

Sí, sobta la xifra. Són persones que han vingut a conèixer la comarca a través nostre. Sobretot són gent de la comarca, de la província de Barcelona i de la resta del país. També hi ha algun bolet de persones que han vingut d’Alemanya o la Gran Bretanya. Això va creixent perquè aquest any en alguns casos estem multiplicant per cinc. Ara, l’any que ve, si ho mantenim, jo ja estaré content.

Sí, sí. En un primer moment ens ho vam plantejar com un més a més. Jo era treballador públic, em vaig embarcar en aquesta història i durant un temps ho vaig anar combinant. Però cada cop em demanava més implicació i vaig decidir que m’hi dedicaria al cent per cent. Dona per sobreviure, que ja és molt en aquests dies.