arqueologia
Visita amb el suport 3D a la vila romana de Vilauba
És el primer jaciment de les comarques gironines amb aquesta tecnologia
L’objectiu és donar-li més difusió
El jaciment arqueològic de Vilauba de Camós és el primer de les comarques gironines que es pot visitar en 3D. Dissabte vinent, s’inicien les visites amb un suport de tres dimensions i s’espera que això contribueixi a la difusió de la vil·la romana. A través d’una tauleta, el visitant podrà conèixer d’una manera amena els diferents àmbits de la vil·la romana i interactuar entre el present i el passat.
La nova aplicació, a més de les recreacions en 3D dels diferents espais, ofereix altres informacions addicionals en funció del grau d’interès dels visitants. Del total dels 15 punts d’interès repartits al llarg de tot el recorregut, actualment ja són visibles bona part de les estances que conformaven el nucli residencial de la vil·la, com ara el larari, el rebost, el triclinium i també els sectors recuperats en les excavacions més recents, com ara el balneum i les termes. Així, els visitants podran, per exemple, veure virtualment els conductes de les termes d’aigua calenta i freda.
La posada en marxa de les visites en 3D és una de les primeres accions del projecte de museïtzació del jaciment, que s’emmarca en el projecte d’adequació de la vil·la de Vilauba que impulsen la Diputació de Girona; els ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres, i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Aquest acord està previst que es renovi fins al 2021. Després d’eliminar el pas de la carretera pel mig del jaciment i de definir un nou recorregut de visita, ara el projecte preveu avançar en la museïtzació del jaciment amb la construcció de les passeres interiors, la creació d’un petit centre d’interpretació i de benvinguda i l’adequació d’un pàrquing per als visitants.
LES XIFRES
Nou projecte de recerca
El nou projecte ha de servir per aprofundir en la recerca arqueològica. L’última campanya d’excavacions, el 2017, ha servit per posar al descobert diverses evidències vinculades a la darrera etapa del jaciment, dels segles VI-VII dC. És rellevant la troballa dels encaixos dels dolia (grans tines de ceràmica) que conformarien el celler de la premsa d’època visigoda, i també destaca la troballa d’un conjunt de restes associades al període baiximperial (segles IV-V) i per la fabricació de la ceràmica, especialment a la zona excavada a l’antic traçat de la carretera.
