L'arxiu del president Tarradellas es podrà consultar per internet d'aquí a quatre anys
Ho farà possible la digitalització del fons i la incorporació a la xarxa virtual de la biblioteca del monestir de Poblet
El conveni signat ahir entre el monestir, la Diputació i la URV (i els socis tecnològics de la universitat) significarà l'entrada de la biblioteca del monestir cistercenc (i en concret, de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià) en el món virtual. Per fer-ho efectiu, la Diputació i la URV han muntat una xarxa privada d'alta capacitat que garanteix la connexió del monestir a la xarxa científica i acadèmica. La URV, a més, ha aportat la solució tecnològica per gestionar el catàleg de la biblioteca del monestir, que consta de 100.000 volums, de manera que sigui accessible a les consultes que s'efectuïn a través de la mateixa URV i del catàleg col·lectiu de les universitats catalanes (CCUC).
Una secció importantíssima de la biblioteca és l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que custodia Poblet des de l'any 1981. Per integrar-lo de ple en les noves tecnologies i en les consultes virtuals, cal primer que estigui digitalitzat, un procés que va començar l'any 2008. Ara se li donarà l'impuls definitiu, ja que es preveu que la digitalització estigui llesta en quatre anys. En aquests moments es digitalitzen una mitjana de 600 documents per dia en un format d'alta resolució i que va més enllà del simple escanejat de documents. La digitalització va acompanyada en aquest cas per una gestió documental que facilitarà la recerca i localització dels documents i que superarà les dificultats que ofereixen els manuscrits i els documents escrits en tipografia antiga, com és el cas dels de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Finalment, tot el procés té com a objectiu obrir el fons documental a la recerca científica i a la curiositat de la ciutadania sempre amb les limitacions que estableixi el patronat que gestiona l'arxiu, que actua segons els termes de la donació de la família Tarradellas. Es preveu que això sigui possible en un termini de quatre anys. Una mica més, fins al 2016, caldrà esperar per accedir a la part del fons que Josep Tarradellas no va voler que es fes públic fins que no haguessin passat 15 anys de la seva mort o de la mort de la seva dona, Maria Macià.
El cost del projecte que permetrà accedir i difondre els fons culturals del monestir de Poblet amb el suport de les noves tecnologies de la informació és de 380.000 euros. A més de l'arxiu Tarradellas, el monestir custodia l'arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, que en aquests moments està microfilmat i que el monestir vol posar a disposició dels investigadors.
Un fons exhaustiu que té una part tabú
Josep Tarradellas va donar el seu arxiu personal al monestir de Poblet el 31 de desembre de 1981. El formen documents que el president va conservar durant quaranta anys, des de l'època de conseller de la Generalitat republicana, passant pel llarg exili fins al retorn a Catalunya com a president de la Generalitat. A l'arxiu hi ha prop de dos milions de pàgines de documents, com les més de 140.000 cartes escrites o rebudes per Tarradellas fins a la seva mort, l'any 1988. També hi ha la seva biblioteca personal, que consta d'11.032 llibres, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. Pel que fa a les publicacions, l'arxiu en conserva 6.035, amb 637 títols diferents i la primera publicació data de l'any 1876. El fons gràfic consta de 33.844 fotografies, entre les quals destaquen les 1.182 de les Indústries de Guerra de la Generalitat, la comissió que va presidir Tarradellas durant la Guerra Civil. A més, l'any 1985 el president Tarradellas va donar 38 pel·lícules en concepte de dipòsit a la Filmoteca de Catalunya. L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s'ha vist incrementat darrerament amb 43 noves donacions de persones coetànies al president. Són fons com els de Jaume Miravitlles, comissari de propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; del periodista Carles Sentís; del polític Carles Andreu Abelló, o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.
L'arxiu és consultable per historiadors i persones especialitzades. «Ho han fet uns 800 investigadors des de la mort del president, i cada vegada és gent més jove», explica la directora de l'arxiu, Montserrat Catalán, que durant anys va ser secretària personal de Tarradellas. Són investigadors majoritàriament catalans, però també n'hi ha de bascos i gallecs («les tres comunitats històriques»). Però l'arxiu no està obert al públic en la seva totalitat. Hi ha dos fons que, per respecte a les persones implicades directament, Tarradellas va disposar que no es poguessin consultar fins 15 anys després de la seva mort o de la mort de la seva dona. Maria Macià va morir l'any 2001 i, per tant, aquests fons tabú no s'obriran fins al 2016. Es tracta de dos tipus de documents. D'una banda, aquells que fan referència a les delicades relacions entre Tarradellas i Jordi Pujol. I de l'altra, el llistat de 847 delacions (prop de 600, de les comarques lleidatanes) que es van fer durant la Guerra Civil i que van esquerdar la convivència en molts pobles. «Els ressentiments encara perduren i per això el president va deixar establerta aquesta moratòria per fer-los públic.»