“Sortir amb el trabuc és un motiu de festa, és molt divertit”

Per culpa del meu marit [riu]. No ho volia ser perquè em feien por les armes. Però a ell li feia gràcia formar part dels trabucaires. El vaig acompanyar i de seguida em vaig veure vestida de trabucaire i amb el trabuc a la mà. La primera vegada que em van deixar disparar un trabuc m’hi vaig començar a enganxar. T’adones que no són armes, sortir amb el trabuc és un motiu de festa, és molt divertit. Hi ha molta germanor amb els companys. A més d’una colla de trabucaires, som una colla d’amics. Aquestes coses enganxen. Ara soc la cap de colla juntament amb el Quim Roig. Ell és el primer cap de colla, però en actes com el d’avui jo exerciré de cap de colla.

Alguns de la nostra colla fa molts anys que estan al món trabucaire. Van ser els fundadors de la colla d’Ocata. Aquesta trobada es fa cada any en un lloc diferent de Catalunya proposat per la Coordinadora de Colles Trabucaires. Fa un any ens ho van proposar a nosaltres. Hi vam accedir i estem molt contents d’organitzar-la.

Fa tres anys. És una colla jove amb molta empenta. Ara som tretze disparant, més tres que estan esperant permís d’armes.

Som sis dones. Tenim paritat.

Avui en dia sí, ja comença a ser una cosa normal que hi hagi moltes dones. Ara mateix hi ha una colla en procés de formació que només són dones.

La primera dona trabucaire va començar fa més de 25 anys. Aleshores era estrany veure una dona trabucaire, però ara el que sobta és no veure dones a les colles.

No, per descomptat. Almenys a les colles que coneixem nosaltres. Tot el contrari.

Totalment, és el mateix. Jo soc cap de colla i tots els companys em respecten moltíssim.

Sí que n’hi havia, de dones trabucaires. No era habitual que les dones agafessin les armes però n’hi havia alguna, com les dones guerrilleres.

Donarem la benvinguda a les colles participants, que venen d’arreu de Catalunya. El punt de trobada serà a la plaça dels Països Catalans. Anem caminant fins al baixador d’Ocata, on hi haurà un refrigeri. Totes les trabucaires anirem a l’ajuntament, on es farà una recepció amb l’alcalde i l’actriu masnovina Eva de Luis; després recollirem els homes i començarem el recorregut pel carrers del Masnou, que s’acaba a la plaça dels Països Catalans, i després farem un dinar de germanor amb tots els participants.

Ens agradaria passar per alguns dels carrers més destacats del Masnou, però com que són molt estrets és més perillós. Dintre del nucli antic passarem pels carrers que siguin més còmodes per disparar.

De trabucaires disparant en serem 105 i d’aquests hi haurà una seixantena de dones. En ser una trobada de dones trabucaires, s’hi han apuntat les colles on hi ha més dones.

Sí, quan entra algú a la colla li donem unes pautes. Anem a un terreny que tenim a fer pràctiques sense pólvora, per començar. Els ensenyem a fer les figures i assagem: ara endintre, ara enfora, una marinera, una ocatina. Als novells se’ls ensenya com s’ha de disparar, com girar el trabuc, com vigilar perquè no esquitxi la pólvora a la cara perquè es podrien cremar, com em va passar a mi a la primera Trobada de la Dona Trabucaire en què vaig participar.

Necessitem un permís, sense fer examen, de moment.

La propera sortida important és la Trobada Nacional de Catalunya, que aquest any es fa a Santa Coloma de Gramenet. No fallem mai a la festa major del Masnou. Aquest any hi tornarem al vespre com l’any passat perquè va tenir més participació i va agradar més. Estem sempre disposats a anar allà on ens cridin i ens convidin.