festes i tradicions
La dansa de la mort de Verges es feminitza
Per primer cop en segles, dues noies de tretze anys es posaran els vestits d’esquelet per actualitzar la tradició
Dues noies de 13 anys, la Mar i la Nora, seran les primeres que es posaran els vestits d’esquelet de la dansa de la mort de Verges, incorporada com a mínim des del segle XVIII en el guió de la processó del dijous sant. Tots som iguals davant la mort. És un dels missatges que històricament transmetien aquesta mena de danses, esteses arreu d’Europa arran de l’epidèmia de pesta negra de mitjan segle XIII i adoptades per la cultura popular catalana en diverses poblacions. Verges és potser l’exponent més conegut dels municipis que han fet perviure la tradició, però la inèrcia històrica que els dansaires sempre fossin masculins no es trencarà fins aquest 2018.
Malgrat el context de reivindicació femenina dels darrers mesos, que va arribar al zenit durant la jornada de vaga de la setmana passada, el president de l’Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó, deia ahir que l’assoliment de la igualtat ha arribat de manera força fortuïta: “Sempre havia estat així, amb dansaires masculins, però aquest any hi havia dues vacants i, a falta de nens, van ser dues nenes les que es van presentar al càsting.” En els darrers temps, algun cop havia sorgit el debat, però es mantenia la “inèrcia”. Les dues noies han superat la prova amb normalitat: segueixen els moviments i passos característics de la dansa i el vestuari els queda bé. “Al capdavall, el públic continuarà veient esquelets, sense diferències entre homes i dones”, rebla Casabó.
Entre els 400 actors que representen la processó, entre manaies i les escenes bíbliques tradicionals, històricament no hi ha hagut mai cap restricció pel que fa a sexes, amb personatges masculins i femenins. Tant Casabó com l’alcalde, Ignasi Sabater, feien broma dient que tampoc innovaran tant per crucificar una Jesucrist femenina, un personatge que, d’altra banda, l’alcalde de la CUP ha personificat des de fa anys i que aquest cop –promet– serà el darrer.
Sabater coincideix que el canvi s’ha produït “amb molta normalitat i naturalitat”, sense que el consistori hi hagi intervingut, i lloa “la valentia” de les dues noies per haver-se implicat en el quadre més espectacular i esperat de la representació. Per l’alcalde, “és un pas més per adaptar la processó, una tradició de segles, als nous temps, i posar-la al dia, com ja es va fer amb la part escènica, sense perdre’n l’essència”.
El gran dia en què el poble s’atura
La representació de la processó del dijous sant és l’esdeveniment més multitudinari que viu Verges cada any. Els diversos quadres impliquen la participació de més de 400 persones, entre actors i figurants. La majoria són veïns vergelitans, però Casabó explica que també hi participa molta gent de fora del poble que hi està vinculada –per familiars o per arrelament en segones residències– i veïns de municipis de l’entorn que, sovint, s’hi han introduït pel fet d’haver estat escolaritzats a Verges o haver jugat amb els equips locals de futbol o bàsquet.
L’afluència de públic, però, tornarà a desbordar Verges el dia 29 per la processó. Per això venen entrades de manera anticipada, en el web de la processó fins al dia 28 , i la tarda abans, a la taquilla.