Mor Paco Camarasa

Era una notícia previsible, però no per això menys dolorosa. Des que li van detectar un càncer especialment agressiu fa un any i mig, quan tot just començava a tastar els plaers de la jubilació, que Paco Camarasa ha viscut una mena de pròrroga vital. Potser més llarga del que la diagnosi permetia pensar, però cruelment insuficient. Per a ell i per als molts que el vam conèixer i, per tant, estimar.

Una de les situacions complicades en això del periodisme és escriure en calent de fets o de persones amb què t’impliques emocionalment. Així que abans de repassar el seu recorregut vital i el llegat que ens ha deixat la figura de Paco Camarasa, transcriuré que n’ha dit, d’ell, Andreu Martín, amic íntim seu des de fa molts anys i autor reconegut: “El Paco va ser l’estimat llibreter de llibreters i una de les persones més honrades i generoses que he conegut. El món, aquest món indiferent que continuarà rodant amb totes les seves misèries, serà una mica més lleig i més desagradable a partir d’ara.”

Carlos Zanón, també amic i autor de gènere negre i actual comissari de BCNegra, opina que “el seu entusiasme va ser com una bateria elèctrica que va connectar els cables dels lectors, autors i fins i tot de l’administració. Negre y Criminal va ser la terra promesa dels aficionats a un gènere que Paco Camarasa va fer gran al nostre país.” Precisament la setmana passada Zanón va enviar a Camarasa un fragment de la novel·la amb què recuperarà els casos de Pepe Carvalho i en què inclou una aparició del llibreter.

I finalment, entre les desenes de piulades en record del llibreter, la de l’alcaldessa Ada Colau: “Avui Barcelona està de dol, i és més BCNegra que mai. Ens ha deixat el nostre comissari més estimat, l’amic Paco Camarasa. Llegirem, brindarem amb vi i menjarem musclos pensant en tu. Que la terra et sigui lleu, Paco.” Colau, el 21 de novembre passat, va lliurar a Camarasa la medalla d’or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona. Un acte en què, tot i els problemes de salut, estava eufòric i va regalar a discreció abraçades, petons i el seu somriure espurnejant.

I ara ja toca fer un resum de la seva vida, que mai s’acostarà a la magnitud del que una persona de 68 anys ha fet, ni Paco Camarasa ni ningú. Va néixer a València el 1950 – va viure a Barcelona des del 1988–, es va llicenciar en econòmiques, va militar al PCE i va lluitar contra el franquisme. Lector voraç, declarava: “No soc un intel·lectual, ni un creador. Soc un divulgador, un agitador, un prescriptor; un llibreter.”

El 2002 va obrir la mítica llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta, amb Montse Clavé, la seva companya durant tota la vida. NyC era un avió que volava amb dos motors i una sola destinació. Durant uns anys va ser l’única especialitzada en el gènere de tot Europa. L’octubre del 2015, però, la van tancar, en part per jubilar-se, en part perquè econòmicament ja no era sostenible. Camarasa va viure amb els llibres –per desgràcia, no prou dels llibres–, els estimava i després d’anys de tenir el projecte damunt la taula va escriure i publicar Sangre en los estantes (Destino), una barreja d’assaig, de diari de l’experiència, de manual de llibreter, d’enciclopèdia de la novel·la policíaca i negra amb els diferents estils, els grans autors, els millors títols i mil anècdotes.

Més enllà de les anècdotes que els molts que el vam conèixer recordarem en la intimitat, més enllà dels participants en els múltiples clubs de lectura que conduïa i dels milers de lectors que es van deixar aconsellar per ell, Camarasa també serà recordat amb tinta indeleble com el creador del festival BCNegra. Entabanant a uns i altres i amb l’energia de l’entusiasme a què fa referència Zanón, el que va començar com un homenatge puntual a Manolo Vázquez Montalbán s’ha convertit en un dels grans festivals del gènere a Europa.

Demà a les 12 h se celebrarà al tanatori de les Corts la cerimònia de comiat. Adeu, Paco, gràcies per haver vingut i per ser com et recordarem.