Freinet, ‘Tibidabo’ i Domènech

El francès Célestin Freinet (1896-1966) va ser un pedagog que va crear un concepte educatiu que es va escampar per mig món, basat en el socialisme i el laïcisme, a més de plans de treball, producció de textos lliures, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d’expressió i creació, educació corporal... Actualment, a Catalunya, només l’escola Nabí de Vallvidrera segueix aquest mètode de manera oficial, però durant el segle XX en van ser força més. Una, l’Escola Freinet de Barcelona, aplicant un dels preceptes de Freinet, fer ús de la impremta escolar, va editar la revista Tibidabo. Se’n tenia coneixement de 12 números, però el pedagog i estudiós Salvador Domènech n’ha localitzat vuit més, datats entre l’octubre del 1937 i el desembre del 1938.

Sobre les revistes escolars, en especial Tibidabo, i les seves experiències personals i professionals com a mestre, Domènech en fa una àmplia explicació a Cròniques durant la Guerra Civil. Revista Tibidabo de l’Escola Freinet de Barcelona, publicat per Joaquim Portabella sota el segell Dstoria.

Nascut a Barcelona el 1955, Domènech és doctor en pedagogia i màster en assessorament psicopedagògic per la UB, a més d’autor o coautor d’una setzena de títols, majoritàriament relacionats amb la memòria històrica. Confessa que va ser gràcies a un regal de la sogra del seu germà que va conèixer Freinet i les seves 30 màximes educatives recollides a Les invariants pedagògiques, que aquest llibre també recull. Com també mostra el contingut de les revistes Tibidabo i força textos i dibuixos creats pels alumnes de primària. Salvador Domènech personalitza l’obra aportant la seva breu però intensa etapa com a professor frenetià i contextualitza l’època educativa sota el paraigua del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU).