CIÈNCIA & ROLL
David Bueno i Torrens
Món associatiu
El treball final que demano als meus estudiants del Màster de Comunicació Especialitzada de la UB, on imparteixo l’assignatura El llenguatge de la vida, en què treballem aspectes diversos de la comunicació científica, és que desenvolupin una proposta de projecte de divulgació amb finalitats socials. És a dir, que pensin en alguna acció de comunicació i divulgació científica que pugui repercutir favorablement en algun aspecte social de la comunitat, especialment en entorns o en col·lectius desafavorits. Un cop realitzat, cadascun dels meus estudiants ha de valorar els projectes dels seus companys, una macroavaluació compartida entre iguals l’objectiu de la qual és, principalment, que els continuï enriquint.
La idea d’aquest treball no és nova ni original meva; únicament l’he adaptat de diversos col·lectius que, en els seus respectius àmbits, ho fan de manera similar. Per això m’ha fet molta il·lusió que caigués a les meves mans un informe, reconvertit en llibre, sobre L’agricultura social a Catalunya (Cossetània). L’agricultura social és una activitat sovint associativa que gaudeix d’un important impuls a Catalunya i que aporta importants beneficis a un ampli ventall d’usuaris en risc d’exclusió social, com són les persones amb discapacitat o trastorn mental, en situació d’atur de llarga durada o de pobresa, els joves o les persones immigrades. Aquests col·lectius experimenten, a través del treball agrari, millores substancials en diferents àmbits de la seva vida que n’afavoreix la inserció i, alhora, amb el seu treball contribueixen a bastir nous models de desenvolupament rural amb projectes innovadors.
Experiències de tipus associatiu
Aquest treball que comento ha identificat un total de noranta-nou experiències a tot Catalunya, moltes de les quals, com ja he dit, són de tipus associatiu. L’associacionisme sempre ha estat cabdal per al desenvolupament cultural i humà del país. A més, es fonamenta en una relació social, ètica i solidària més justa, entre iguals, sense la presència –o amb una presència molt menor– de jerarquies distorsionadores –pel fet que normalment tendeixen a automantenir-se per poder continuar gaudint de certs privilegis–. És per això que hauríem de continuar potenciant el teixit associatiu al nostre país –com també és en certa manera associatiu el treball final que demano als meus alumnes i que ells mateixos es valoren– en l’agricultura, la indústria i els models productius, i en qualsevol aspecte cultural i humanístic, incloses la ciència i la recerca científica.
