Capaços de tot
Javier Fesser fa un elogi de la diferència i l’autenticitat en la comèdia ‘Campeones’, protagonitzada per deu actors amb discapacitat intel·lectual que juguen a bàsquet
Marco és un entrenador de l’ACB arrogant, malhumorat i carregat de prejudicis, que perd els estreps en un partit i es baralla amb dos policies. Una jutgessa el castiga a fer treballs comunitaris: ha d’entrenar un equip de discapacitats intel·lectuals. Javier Fesser fa que l’espectador acompanyi Marco (interpretat per Javier Gutiérrez,) en un viatge que el canviarà per sempre, com sembla que també ha canviat el director: “He après una lliçó fonamental –explica en una entrevista a El Punt Avui–. Vaig començar el projecte amb la idea que tots som iguals, i l’acabo amb el convenciment absolut que tots som meravellosament diferents, i que en les diferències rau justament l’atractiu de cada persona.”
La pel·lícula és protagonitzada per deu discapacitats intel·lectuals, escollits en un gran càsting entre 600 aspirants. “Un cop feta la selecció definitiva dels deu protagonistes, vam reescriure el guió per adaptar-nos al que ells eren capaços de donar-nos i transmetre, en lloc d’intentar que fossin ells que s’adaptessin a una història ja escrita amb antelació”, explica Javier Fesser.
Tots som discapacitats
El cineasta ha acabat relativitzant els conceptes, i proclama el lema: “Qui es consideri lliure de discapacitat, que llanci la primera pedra.” “Ho crec de debò –comenta–. Amb aquesta pel·lícula he après moltíssimes coses, i una d’aquestes coses és acceptar les meves pròpies limitacions i discapacitats, que són moltes. Tots en tenim, però utilitzem la nostra intel·ligència per dissimular-les.” Es tracta, diu, de “buscar les capacitats de cadascú, les coses que fem bé”. “Hem treballat amb un grup de persones amb discapacitats diagnosticades, perquè sense diagnosticar en som uns quants, i ens hem centrat en el que cadascú sap fer de manera única i irrepetible, i que a mi em provoca una admiració enorme.”
Bona part de la pel·lícula se centra en els entrenaments i la competició estatal que juga l’equip de bàsquet, mentre el personatge de Javier Gutiérrez intenta resoldre els seus problemes laborals –l’han destituït com a segon entrenador de l’Estudiantes– i personals –s’ha separat per discrepàncies sobre la paternitat.
Javier Fesser, director de títols amb tant ressò com El milagro de P. Tinto, Camino o Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo), torna a la comèdia amb respecte absolut pels seus actors: no se’n riu, d’ells, sinó que riu amb ells. “No se m’ocorre cap altra via, he fet una pel·lícula sobre unes persones que estimo i respecto, i a més les admiro profundament, cada dia més. Quan treballes des d’aquest lloc, resulta impossible utilitzar un humor que no sigui el seu, que fa que riguem junts de les situacions i dels que ens creiem lliures de qualsevol discapacitat.”
Mirada honesta
També hi destaca el realisme. “És una pel·lícula ancorada en la realitat, i és divertida precisament perquè aquesta realitat ho és. La mirada tan honesta, sincera, directa i autèntica d’aquestes persones em sorprèn tant que tota la pel·lícula està tenyida per la seva personalitat. El to de la pel·lícula el dona el to amb què ells viuen i entenen la seva pròpia existència.”Cita tres pel·lícules que li han servit de referent: Forrest Gump, Intocable i especialment El octavo día. “La vaig veure fa 20 anys i encara no m’ha abandonat. Està feta des d’un amor profund als seus personatges i al protagonista, que té síndrome de Down. Aprens d’ells infinitament, en dues hores de pel·lícula. Té unes dosis de tendresa que m’emociona i m’arriba al cor.”Dels deus protagonistes amb discapacitat destaca sobretot “un valor fonamental que és la sinceritat, l’autenticitat”. “És una cosa molt difícil d’imitar, però que és molt envejable. Són persones autèntiques; tenen les seves limitacions i les seves grans capacitats, però sempre van d’una manera transparent, directa, sense les giragonses que fem per complicar-nos la vida no sé molt bé per què.”
