Història
Un testimoni del passat molt present
Núria Martí Constans recull l’odissea de l’exili del gironí Joan Pacheco en el llibre ‘Demà tindrem sort’
Impulsat per Òmnium Gironès, que vol contribuir a recuperar la memòria històrica del territori
Totes les guerres són iguals. Ho diu Joan Pacheco, després de veure a les notícies els refugiats sirians. I li ho escriu la professora i escriptora Núria Martí Constans, en les primeres pàgines de Demà tindrem sort, la biografia novel·lada d’aquest gironí, de 87 anys, testimoni viu de l’exili, “persona de seny”, “amb una memòria claríssima” i que està fet “un xaval i no pas un avi” gràcies a l’hort que manté a les Deveses de Salt, a prop de la Coma Cros.
Demà tindrem sort, que es va presentar ahir al migdia al centre cívic Barri Vell del Mercadal, és una iniciativa d’Òmnium Gironès, que per primer cop impulsa un llibre amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del país, assenyala el president de l’entitat, Sergi Font.
“Ell és clau”, explica l’autora sobre el testimoni de Joan Pacheco, que tenia només 8 anys quan l’any 1939 va travessar a peu la frontera fugint de les tropes franquistes. L’escriptora Núria Martí Constans destaca la lucidesa, “una memòria episòdica però també precisa a l’hora de recordar detalls i noms” de l’odissea, “un pèl diferent del circuit que van seguir els republicans exiliats a França”, de Joan Pacheco, el seu germà Enric i la mare, Isabel. Així, va entrar a França sent un infant i en va marxar com un jove de 20 anys. A Girona, Joan Pacheco seria “el francès”.
L’empenta de la mare
Núria Martí Constans destaca també el paper “importantíssim que té la mare”: “És la que anima, estira la família, fa tirar endavant, és optimista malgrat les circumstàncies... un caràcter que és el que ha heretat en Joan.” Per l’autora, aquesta “esperança” és la que vol transmetre un llibre sobre l’exili i sobre els refugiats; sobre el passat i sobre el present. “Volia que s’expliqués aquesta història perquè no caigués en l’oblit”, remarca Martí Constans. El llibre no té aspiracions de recollir els fets de manera històrica, destaca Núria Martí Constans, que remarca la seva formació com a filòloga a l’hora d’emprar recursos literaris per narrar fets reals amb un estil que transmeti emoció. “He volgut ser molt fidel a la seva veu”, conclou, i en aquest sentit, amb un to “que mai és melodramàtic” i on la paraula “sort” és omnipresent.
