Scott Fitzgerald Winifred Waltson Gustav Meyrink Junichirô Tanizaki Lasker-Schüler William Burroughs Nous segells

Obra mestra de Junichirô Tanizaki, un dels clàssics de la literatura japonesa del segle XX. Viena ens presenta en traducció directa d’Albert Nolla La clau, una reflexió poètica sobre la decadència d’una parella dins un entrellat que ens acosta l’erotisme a través d’un joc epistolar, on un respectable professor universitari que ja ha passat la cinquantena, veu com la relació amb la seva dona, la jove i bonica Ikuko, es va apagant lentament, en gran part perquè se sent incapaç de satisfer el desig sexual de la jove. La sensualitat amb què el professor intenta recuperar la dona, educada en un ambient repressiu, és un extraordinari manual, on emocions i sensacions s’agermanen.

De la mà de Més Llibres i amb traducció de Ramon Monton, ens arriba un dels clàssics de la literatura gòtica alemanya, El gòlem, de l’austríac Gustav Meyrink. Joia de la literatura fantàstica, que recupera una de les llegendes centreeuropees sobre éssers fantàstics, l’obra, atacada per uns i defensada per mestres com Kafka, Borges, Hesse i Lovecraft, s’ha convertit en un dels fetitxes de Praga, on està ambientada. Desaparicions, desdoblaments i lluita entre el bé i el mal se superposen enmig del gueto jueu, el terror que acabaria apareixent en la comunitat jueva i els somnis per on penetren les malediccions. L’autòmat, eix de la novel·la, és una de les criatures fantàstiques més aconseguides per la història de la literatura.

La magnífica col·lecció El Cercle de Viena ens presenta El gran dia de la senyoreta Pettigrew, de Winifred Waltson, en traducció de Maria Rosich. L’editorial ens la presenta com una “novel·la entremaliada que ens recorda que mai no és massa tard per viure la vida, la gran vida”. La senyoreta Pettigrew és una institutriu a l’atur que voreja la cinquantena i que, vagi on vagi, passa totalment desapercebuda. Com que necessita desesperadament una feina, quan l’empresa de col·locació l’envia per error a casa d’una cantant de cabaret decideix no dir res. I contra tot pronòstic, les dues dones s’entenen perfectament i la senyoreta Pettigrew, a qui mai no li havia passat res de res, descobreix un món fascinant i ple d’embolics.

Adesiara ens acosta una esplèndida edició d’Else Lasker-Schüler, El meu piano blau, en una traducció bilingüe de Feliu Formosa d’una de les grans escriptores jueves en llengua alemanya del segle XX, emigrada i morta a Jerusalem el 1945, dos anys després de la publicació d’aquest recull a Israel en una edició de pocs exemplars. Els seus poemes ens inunden de nostàlgia mentre es trenen amb la història de la cultura i les tradicions jueves del centre del continent; “Dins el meu somni la terra és tan llunyana / com si jo m’hagués mort / i mai més em pogués encarnar.” Al pròleg, Formosa destaca l’homogeneïtat de la seva obra i l’aparició fulgurant de Déu al costat dels àngels, els colors, le sedes, l’aigua... No se’l perdin.

Com si fos un epíleg de la seva millor trilogia, El fantasma de l’oportunitat (Males Herbes en traducció de Francesc Garcia) rescata un dels emblemàtics personatges de William S. Burroughs, el capità Mission, de qui no se’n sap ben bé la procedència, però que fuig de la persecució del pirata Morgan al Carib fins refugiar-se a la comuna Libertàtia a Madagascar. Amb un complement sobre els pirates de Defoe, a qui va manllevar la personalitat, el narrador, enmig de la literatura fantàstica, reivindica el món dels lèmurs i els seus territoris màgics, en una faula ecologista extraordinària, on no s’obliden els paisatges de droga i homosexualitat característics d’un escriptor de raça, pare dels beatniks i la resposta.

Llegim malgrat la crisi. Aquest podria ser el lema d’alguns empresaris de l’edició independent, que ens omplen de joia. D’una banda, els mallorquins Quid pro quo (associats al Gall Editor) ens presenten com a primeres novetats: Les dificultats del ser, de Jean Cocteau (foto), en traducció del poeta Antoni Clapés; Suïcidi, d’Édouard Levé, en versió de Marta Marfany; Stevenson sota les palmeres, d’Alberto Manguel -traduïda de l’anglès per Dolors Udina-, i L’escopeta de caça, de Yasushi Inoue, en versió directa del japonès de Jordi Mas. Es tracta d’un segell que reunirà autors clàssics contemporanis en versions de luxe per al maltractat lector català.

Per altra banda, Prometeu neix sota els auspicis dels vilanovins El Cep i la Nansa, però amb equip propi. A diferència de l’altre segell, més centrat en la narrativa, Prometeu aposta pel teatre, la poesia i els dietaris en versions bilingües. Els primers títols són el premi Nobel Dario Fo, amb Si poc cobrem, res pagarem!, traducció de Marta Garcia Puig; Del desig, de la poeta brasilera Hilda Hilst, en edició de J. Domènech Ponsatí i Joana Castells, i Deliri d’amor, d’Alda Merini, a càrrec de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba.

A més de les traduccions excel·lents, les dues propostes destaquen pel disseny i les edicions acurades, contravenint el disseny unificat i els llibrots de pa sucat amb oli que ens estan venent determinades editorials. No cal insistir que el principal patrimoni d’un país és la seva llengua, i la literatura la seva màxima expressió. Volem destacar Quid pro quo i Prometeu com a apostes per al futur en aquest Sant Jordi, on tothom buscarà el best seller i els rostres televisius.

Anagrama recupera contes i textos descartats d’un dels grans clàssics de la generació perduda, Francis Scott Fitzgerald. En edició i pròleg d’Anne Margaret Daniel i traducció de Marc Rubió, Moriria per tu i altres contes perduts conté tots els ingredients del gran Fitzgerald, la seva predilecció pel detall, per la psicologia difusa dels personatges i també alguns aspectes de la personalitat com l’enamorament, les addiccions, les malalties i la bogeria... Mai, però, deixen de banda una certa sornegueria vital, en què el descobriment fa percebre al lector l’univers colorista i trencadís del gran novel·lista americà. Més que un regal, és un massatge per als sentits.