Violència de ‘gènere’
‘Custodia compartida’ aborda els maltractaments des del cine de terror
Cent dues dones han estat assassinades a Catalunya per la seva parella o exparella en els darrers deu anys. Una xifra esfereïdora, superada a França només en un any: el 2017 hi va haver 123 víctimes. L’actor francès Xavier Legrand ha debutat com a director amb Custodia compartida, premis al millor director i opera prima en la Mostra de Venècia, amb una pel·lícula que aborda aquest tema des del gènere de terror, sobretot en el darrer terç del metratge.
El cineasta explica en una entrevista a El Punt Avui que “cada dos dies i mig, una dona francesa és assassinada pel seu company o exparella; la violència de gènere no és un tema prioritari a França, tot i que se’n parla molt”. Critica, però, que sovint es banalitza: “Caldria tractar-lo d’una altra manera, deixar de parlar a les dones i adreçar-se als actors de la violència, que són els homes. En part per això vaig decidir fer aquesta pel·lícula, per aportar una altra mirada.”
Tragèdia contemporània
És un tema que indigna Xavier Legrand. “La ira em va empènyer a fer aquesta pel·lícula. La tragèdia grega clàssica tracta d’això: els llaços de sang, la família, l’horror al seu interior... I vaig detectar de seguida que la violència de gènere és una tragèdia contemporània.” En la fase de documentació de la pel·lícula, va parlar amb moltes víctimes, i va tenir la impressió que li explicaven un thriller. “Em va semblar interessant començar la pel·lícula amb una situació molt banal, un divorci, parlant del tema social, després creuar el gènere del thriller i arribar a una pel·lícula de terror.” La posada en escena adopta diferents punts de vista: “La càmera segueix l’home, però no adopta mai el seu punt de vista, i sí el de la gent a qui manipula, la jutgessa i el nen, amb l’objectiu d’arribar a la dona.”
La pel·lícula té com a protagonistes Denis Ménochet (l’home) i Léa Drucker (la dona), que ja van protagonitzar un curt del director sobre aquest mateix tema que va estar nominat a l’Oscar, Antes de perderlo todo. El nen Thomas Gioria fa una excepcional interpretació del fill dels protagonistes, un nen terroritzat pel pare, que l’utilitza per poder arribar a la seva exdona.
Manipulació
La manipulació i la mentida ocupen un lloc important en la història. “Hi ha manipulació i mentida en la violència de gènere –comenta el cineasta–. La mentida permet que es propagui la por i el silenci. Cal manipulació abans de la violència, i els maltractadors són homes que se saben posar màscares segons la situació en què es troben i l’interlocutor.” Xavier Legrand considera important mostrar com manipulen i menteixen, “perquè la violència de gènere està molt amagada: per l’agressor, és clar, però també l’amaga la víctima”.
El director no cita cap referent directe, però esmenta quatre cineastes que l’han inspirat en algun sentit: Hitchcock, Chabrol, Michael i Jarmusch. “M’agraden els cineastes que no intenten imposar-me un pensament, que em deixen menjar sol al meu imaginari i no m’ho donen tot mastegat.”