“Vaig fer el quadre amb molt de sentiment pel que va passar l’1-O”

No, la veritat és que m’ha agafat molt per sorpresa. Vaig pintar el quadre sense pensar gens en la repercussió que podia tenir. Va ser fruit del moment.

Estava treballant en una altra versió del Guernica, perquè és un quadre que sempre m’ha agradat, i el vaig fer servir per inspirar-me. Picasso és un pintor que sempre m’ha agradat molt. Feia dies que treballava en una versió personal del quadre, feta amb colors. El primer d’octubre jo era a casa i vaig veure per la televisió les imatges dels fets. En aquell moment tenia el Guernica al cap perquè és en el que estava treballant. Les imatges de la tele se’m van quedar gravades i vaig decidir fer-ne un quadre. Primer el vaig pintar en un format més petit en tela i em va agradar tant que després vaig decidir fer-lo una mica més gran en fusta. Tots dos els he exposat en la mostra que s’ha pogut veure a la sala Albéniz de Tiana.

Vaig agafar alguns dels elements més significatius del quadre de Picasso com ara el cavall i el toro. La resta va sortir de la meva imaginació. A més de coses relacionades amb la votació i les càrregues policials, hi vaig posar un ànec i tres ocellets, que són elements que donen un toc més irònic a l’obra. El vaig dibuixar al matí, al migdia el vaig començar a pintar i al dia següent ja el tenia acabat.

Un amic meu que el va veure, es va sorprendre pel tema. Amb tot el que havia passat vaig estar a punt d’esborrar-lo, però per instint al final vaig decidir no fer-ho i conservar-lo.

No, jo em vaig passar tot el dia casa i me’n vaig mantenir al marge, però quan vaig veure les imatges per la televisió, em queien les llàgrimes. El quadre el vaig fer amb molt de sentiment pel que va passar. La gent que va sortir per anar a votar no s’ho mereixia. Entenc que la policia havia de fer la seva feina, però per unes paperetes no s’hauria d’haver arribat al que va passar. Crec que el quadre em va sortir tan bé perquè expressa el sentiment que jo tenia en aquell moment, després de veure les imatges per la televisió. Tot va encaixar.

L’exposició a Tiana va sortir més endavant. Vaig preguntar si podia fer una exposició i primer em van demanar que els ensenyés les meves obres. El quadre ja el tenia fet i el van veure i em van donar permís per fer-la. El Guernica de l’1-O va ser un dels quadres que es van exposar, juntament amb altres obres meves.

Un dia, quan jo era a l’exposició, va entrar un home que va anar directe a veure el quadre de l’1-O. Es va presentar i em va oferir comprar-lo, em va oferir milers d’euros. D’entrada li vaig dir que no estava en venda.

De moment no ho he decidit. M’agradaria que es pogués veure en un museu més endavant però encara no sé què faré.

De tot. Tothom opina. Hi ha gent que em critica per apropiar-me del Guernica. Jo em vull mantenir al marge de totes les polèmiques.

No, és el primer. M’inspiro en quadres coneguts d’artistes com Monet, Van Gogh i Dalí, i en faig la meva pròpia versió. També pinto paisatges.

No he estudiat mai art. Soc autodidacte i pinto des que era petit. A l’escola, als mestres ja els cridaven l’atenció els meus dibuixos. Faig quadres des de sempre i també pinto sobre pedres i les porto a les fires.

El meu avi, Antonio Ripoll, també era artista. Era de Molins de Rei i va pintar molts paisatges de Molins de Rei i del Papiol. Ell sempre em deia que pintés el que veia.

Sí, he pintat molts quadres del poble i també moltes pedres.

Passi el que passi, la meva vida és pintar. Ara em sento reconegut, i això m’anima a seguir pintant durant molts anys més.