Còmic
Jaume Vidal
Com fer poètica amb l’esperpent i la cosa repulsiva
Un dels grans potencials del còmic és la seva capacitat d’anar un pas endavant d’altres mitjans. Si prenem com a referència el cinema i el comparem amb la historieta pel que fa a la creació de mons fantàstics podríem arribar a la conclusió que res no pot competir amb els moderns efectes digitals. Una espectacularitat i una imaginació que podrien fer totalment obsoletes les històries sobre paper. Però la veritat és que la narrativa dibuixada contemporània no para de sorprendre. Amb només una ploma estilogràfic el dibuixant americà Tony Millionaire ha estat capaç de construir un relat que barreja el surrealisme dalinià amb el underground clàssic més desaforat i amb un llenguatge narratiu propi del millor còmic independent recent. El seu punt d’arrencada és la creació per part d’uns ratolins d’un ésser fet amb el més selecte de les deixalles. I per donar-li visió a l’engendre, els ratolins farceixen les cavitats oculars de mosques. El seu objectiu és fer la guitza a la mestressa de la casa on roseguen. Becky, la filla de la dona, esdevé l’heroïna de la història que surt de l’àmbit domèstic per endinsar-se en un viatge en què monstres mecànics han de lliurar una batalla amb l’arca de Noè comandada per Becky.
Tot i aquestes repulsives referències, Millionaire construeix un relat amb tocs poètics que extrau de fets, situacions i imatges desagradables. Tanmateix, la seva obra no renuncia a una certa èpica ingènua, característica del relat tradicional de la narrativa d’aventures. Però no només amb referències a Stevenson o Melville, sinó que també hi poden aparèixer David Lynch o els germans Cohen. Tant el seu grafisme com la seva història són una manera d’obrir el compte infantil al públic adult tot mostrant tots els aspectes foscos que la narrativa per a mainada sol insinuar, però que mai no acaba de fer explícits. Els seus són contes per a adults de totes les edats. Tony Millionaire, de nom autèntic Scott Richardson, va néixer a la ciutat de Boston el 1956. Ha treballat com a il·lustrador als grans diaris del seu país: The New York Times, The New Yorker i Wall Street Journal, i ha fet obres d’animació per al programa de televisió Saturday Night Live