Mirar el talent

Al cinema preferim determinades temàtiques. A mi m’agrada un subtema que anomenaria pel·lícules que tracten sobre el talent artístic. Trobo emocionant, per exemple, l’escena final de Billy Elliot, quan el jove ballarí surt a l’escenari i fa un salt espectacular, que fins i tot commou el seu pare, un miner que sempre es va oposar que el seu fill es dediqués a la dansa. Si pugem de nivell, ¿qui no recorda la inoblidable escena de Salieri mirant, trasbalsat, les partitures de Mozart a la pel·lícula de Milos Forman?

Fa pocs dies he tornat a mirar el talent de prop, en aquest cas, d’un pintor. Em refereixo a Rubens i als seus esbossos preparatoris, que es poden veure en una exposició al Museu del Prado. Pel gust actual, els temes de Rubens són menys moderns que els de Rembrandt, Velázquez i Vermeer. Però si ens centrem en allò que és la creació de la imatge i la seva ràpida plasmació damunt d’un paper o d’una tela amb pinzells i pintura a l’oli, l’habilitat, versatilitat, productivitat, qualitat i aparent facilitat amb què estan pintats aquests estudis preparatoris, admet poques comparacions. L’exposició és una exhibició de talent que et deixa bocabadat.

Em comuniquen que aquest suplement, Cultura, no tornarà a sortir. Aquest, doncs, és últim article de La mirada atenta. No sé si he tingut gaires lectors ni què han pensat els que m’han llegit, però la meva intenció sempre ha estat aconseguir escriure en 1.600 espais uns textos interessants i estimulants. Espero que tots els que ens agrada mirar l’art amb atenció puguem continuar trobant-nos en un altre lloc.