“Per a Folgueroles la Festa Verdaguer ve a ser la festa major de primavera”

És una festa literària que comença el 1952, quan se celebren els 50 anys de la mort de Jacint Verdaguer. Ha anat tenint actes puntuals i molt solemnes que han evolucionat, i des de l’any passat l’organitzem conjuntament amb el Museu de Vil·la Joana de Vallvidrera, a Barcelona, perquè allà també es feien actes d’homenatge i ens va semblar bé fer-los conjuntament. Per això està integrada la setmana de la poesia que comença a Barcelona el 10 de maig i dura fins al 10 de juny. Per a Folgueroles la Festa Verdaguer ve a ser la festa major de primavera, perquè tots els actes tenen una vessant molt popular que s’ha mantingut, però també hi ha una part més de recerca i investigació. Sempre es fa al voltant del 17 de maig, que és quan va néixer Verdaguer a Folgueroles, dura quinze dies aquí i quinze més a Barcelona, fins al 10 de juny, el dia que es va morir.

Parlem de tres eixos. El primer és el llegat; busquem un tema vinculat a una cosa a celebrar i commemorem quan es van conèixer Verdaguer i Frederic Mistral, un escriptor occità deu o quinze anys més gran que ell, amb qui va començar a promoure les reunions de reivindicació de la llengua catalana. Ve l’alcalde de Malhana perquè a la Catalunya del Nord no es manté la llengua, i allà el provençal o llengua occitana ha quedat amb un cert folklorisme i busquen la seva vitalització. L’altre eix és la natura, ja que a Verdaguer l’interessava molt el tema de les plantes i, a més, hi ha temes naturalístics que fem sempre, com la plantada de l’arbre el 19 de maig a la plaça del poble per commemorar el naixement del poeta, un curs i una conferència sobre rams de flors, i a Vil·la Joana es fan activitats sobre els ocells. El tercer eix és el poble, ja que el de Folgueroles i tot Catalunya ha tingut en Verdaguer una icona; amb el Virolai agafant una força reivindicativa i la gent volia fer una festa especial. Sempre partim d’un text de Verdaguer, i en vam agafar un dels últims anys de vida i que és més reivindicatiu, de quan feia de capellà d’enterrament a l’església de Betlem i es fixava en els ocells engabiats a la Rambla: Pobres aucells! Si poguessen parlar, ne dirien de fresques de la llibertat que corre per la terra.

Ens serveix per posar una ploma d’un verdum groga al cartell per simbolitzar la festa, que s’ha vestit bastant de groc perquè hi haurà un vermut i un sopar solidari de l’ANC i una caminada de la República. La resta són activitats de caràcter acadèmic.

Obrim el 17 de maig amb una conferència a l’Ajuntament de Vic sobre el Dietari del Pelegrí a Terra Santa, de l’investigador Josep Maria Sucarrats. L’endemà l’escola presenta el Rèquiem Verdaguer, dirigit per Lluís Soler, amb alumnes de sisè; es fa un concert del cantautor de la Catalunya del Nord Pere Figueras, i farem un maridatge gastronòmic a partir dels seus vins, ja que és vinater, i els nostres formatges. El dia 19 hi ha una conferència de la Societat Verdaguer sobre Pelai Briz, el primer traductor de Verdaguer al francès, presentem el projecte de la pel·lícula Maleïda, 1882...

El dia 20 és la festa popular, i fa 15 anys que fem el mercat del llibre vell de poesia davant de la casa del poeta. També es fa un concurs del rams de flors, els jocs de cucanya al voltant de l’arbre que es planta al mig de la plaça, la missa solemne, l’ofrena floral i el parlament d’homenatge, que enguany anirà a càrrec del diputat Eduard Pujol, de Junts per Catalunya. A la tarda hi ha el concert de l’escola de música. La quinzena següent hi ha una conferència sobre Verdaguer i les plantes que fa una investigadora farmacèutica de la UAB, Maria Carme Barceló, que un bon dia se li va acudir mirar quines plantes tòxiques hi ha dins l’obra del poeta. A destacar la trobada Flors del Desvari, en què un grup de poetes joves fa un desvarieig de música i poesia el 26 de maig; i l’espectacle Nova Saba per al Pi de les tres branques; el vermut groc i els tastets musicals. A Folgueroles tanquem el 3 de juny amb el recital Llàgrimes amargues de dones, de textos d’autors catalans parlant de dones.

Cada any ho fem més coordinadament i és més coherent, integrant l’ingredient de la part popular amb la cultural i intel·lectual. Ens interessa com a museu renovar el símbol, tenir un llegat i transmetre’l amb noves mirades i plantejaments.

Amb Barcelona busquem la visió nacional de Verdaguer. És molt important que tingui una casa de naixement i una de mort com tenen els grans escriptors europeus de la seva categoria, i nosaltres volem visibilitzar-ho, perquè la gent no ho sap.