Carta al fill que no veurà créixer

Entre Vida de casa, la captivadora primera novel·la de Marilynne Robinson, i Gilead van passar 24 anys. L’espera s’ho mereixia i no només perquè amb ella li atorguessin el Pulitzer del 2005. L’autora de l’aclamada Lila pertany a l’univers dels grans narradors nord-americans per mèrits propis, però no hi ha dubte que l’expresident Obama li va donar una empenta quan, el 2013, en lliurar-li la Medalla d’Honor de les Humanitats de la Casa Blanca, li va confessar: “Els teus escrits m’han canviat molt. I crec que per bé.” Justament si per alguna cosa destaca Gilead és per la profunda humanitat del protagonista, el reverend presbiterià John Ames, qui el 1956, quan ronda la setantena i sap que no li queda gaire temps de vida perquè té problemes de cor, escriu al seu fill de set anys una carta commovedora perquè sap que no el podrà veure créixer. Una carta entesa com un testament moral i íntim on recorda què va passant al poble i com ha estat la seva vida i la de la seva família. Ames és fill d’un predicador d’Iowa amb qui va a la recerca de la tomba del seu avi a Kansas, un eixelebrat pastor evangèlic que va lluitar per l’abolició de l’esclavitud, durant els anys de la Gran Depressió nord-americana. Però sobretot la carta agafa volada quan el reverend es pregunta pel sentit de la vida.

Gilead forma juntament amb Lila i Home, la trilogia de l’Oest mitjà de Robinson que, per la profunditat dels personatges, la importància dels detalls i la importància de l’entorn, recorda la trilogia de la pradera (Pioners, El cant de l’alosa i La meva Antonia) d’una altra de les grans narradores nord-americanes, Willa Cather. D’alguna manera aquestes dues autores estan connectades amb i per William Faulkner, que els fa de pont, tot i que la prosa de Robinson està marcada per unes constants referències bíbliques.

Adaptació anglesa del toponímic de la Bíblia Galaad, Gilead és un poblet inventat d’Iowa, a l’Amèrica profunda, on Robinson torna sempre que pot en la ficció. El narrador és el veterà reverend que va enllaçant episodis aparentment inconnexos de la seva biografia. Ames és un home bo, un personatge complicat de fer atractiu perquè la bondat no és la virtut més agraïda a l’hora de compondre un text dramàtic. Per si fos poc, Gilead no té una trama tal com l’entenem de manera convencional, i això que segur que posa els pèls de punta als professors de les escoles d’escriptura, juga a favor d’aquest relat espiritual tendre, emotiu, lúcid i d’una altíssima capacitat poètica gràcies a l’ofici d’una autora brillant i intel·ligent que ens transmet el seu pensament a través d’aquesta epístola per capítols redactats amb una prosa sensible i reveladora gràcies a la complexitat del personatge del reverend. La família, la memòria, la religió i el sentiment de pertinença són alguns dels grans temes que conformen l’univers literari de Robinson i el format de Gilead li permet endinsar-s’hi ben a fons.