Història del dia a dia
Un grup d’arxivers cataloguen durant més de deu anys els protocols notarials del districte de la Bisbal en dos volums que són una eina essencial per als historiadors
La lletra petita de la història i on trobar-la. Aquest podria ser un bon títol per a un treball, un catàleg per ser precisos, que al llarg de més de deu anys han elaborat un grup d’arxivers gironins en què es descriu la totalitat dels llibres notarials del segle XIII fins al XX, que corresponen a un total de vint-i-set notaries històriques del districte de la Bisbal d’Empordà.
Actualment aquesta documentació es troba repartida entre l’Arxiu Històric de Girona –la major part dels segles XIII-XIX– i l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, la més moderna (XIX-XX). El catàleg, a part d’aquesta documentació, inclou també la descripció d’alguns llibres que pertanyen al districte, però que per causes diverses es troben actualment en altres arxius: Arxiu de Protocols de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Comarcal de la Garrotxa i Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Marc Auladell, Immaculada Costa, Sílvia Mancebo i Santi Soler amb la col·laboració de Jordi Turró han enllestit una eina útil per als investigadors i historiadors, perquè permetrà localitzar aquests fons i, d’aquesta manera, accedir a documents que faran aflorar moltes dades: des de com es vivia a les poblacions o quines transaccions econòmiques es feien. Una documentació que, i en el seu conjunt, forma un llegat clau per resseguir la història del districte.
Joan Ferrer, director de l’Arxiu Històric de Girona, on hi ha la major part d’aquests fons del districte notarial de la Bisbal, juntament amb l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, explica que el treball parteix d’un encàrrec de la Fundació Noguera. La fundació treballa per preservar i divulgar el patrimoni històric documental català, i especialment el que ha generat l’activitat notarial al llarg dels segles. Catàlegs dels protocols del districte de la Bisbal d’Empordà ens acosta a un dels districtes dels que formen la planta notarial de Catalunya; és a dir, la producció notarial des l’inici de la institució notarial de Catalunya, fins a l’actualitat. “Els fons notarials són molt importants per a la recerca –explica Joan Ferrer– per a l’estudi de múltiples vessants de la història, des de situacions socials, econòmiques o àmbits ja molt més personals.” La importància del catàleg és el de tenir en una sola eina la descripció d’aquests volums, amb la seva signatura topogràfica; és a dir, on es poden localitzar i, també, el seu estat de conservació. Amb aquesta eina es pot consultar un període cronològic o un àmbit territorial determinat.