El noi prodigiós

En poc més de cinc anys, la Girona que es desvetllava a la modernitat va perdre a la flor de la vida els seus valedors més actius: el 1917 moria Fidel Aguilar; el 1921, l’escriptor, pintor i mecenes Xavier Monsalvatje; el 1923, el poeta Joan Badia. En l’endemig, la pandèmia de grip de 1918 es va endur també, amb 25 anys, Xavier Carbó Maymí. La necrològica que en va publicar el Diario de Gerona el 24 de novembre permet adonar-se de la magnitud no només de la pèrdua del jove poeta, sinó de la terrible mortaldat de l’epidèmia: a casa seva van haver de plorar-lo quan acabaven d’enterrar tres altres membres de la família i dos més continuaven enllitats en estat greu. Seminarista, poeta, lingüista, etnògraf i traductor dels clàssics, Xavier Carbó era natural de Cassà de la Selva, però els seus estudis eclesiàstics el van portar aviat a Girona quan era encara un nen. D’origen humil, per pagar-se els estudis treballava de mosso en una casa de pagès. Quan als 16 anys va entrar a casa dels Burgués Sambola, al carrer de la Força, per servir com a preceptor, ja era un actiu col·laborador del diccionari que dirigien mossèn Alcover i Pompeu Fabra, i de l’Arxiu d’Etnografia i Folklores de Catalunya per mediació de Tomàs Carreras i Artau. El 1916 va obtenir una beca de la Mancomunitat per seguir estudis a diverses universitats alemanyes (Bonn, Munic, Friburg), unes estades durant les quals va consolidar el seu prestigi com a traductor dels clàssics i la seva amistat amb intel·lectuals destacats com Carles Riba.

Coincidint amb el centenari de la seva mort i 125è del naixement, la Càtedra de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada-Fages de Climent de la Universitat de Girona (UdG) va organitzar fa pocs dies un acte d’homenatge durant el qual es va presentar una nova edició de Migjorn, l’antologia poètica que els amics de Carbó ja van editar el 1919, quan feia un any de la seva mort, promoguda ara per l’Ajuntament de Cassà de la Selva i actualitzada amb poemes fins ara desconeguts. La família del poeta s’ha implicat decididament en la commemoració, que també ha servit per editar un dossier monogràfic de la revista Llumiguia . A més, l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach dedicarà una jornada literària al poeta els dies 9 i 10 de juliol, a la Facultat de Lletres, adreçada sobretot als docents perquè puguin difondre la seva obra com a poeta, filòleg, folklorista i traductor.