la crònica

Passió per Barcelona al campus de Bloomington

La Universitat d'Indiana (campus de Bloomington) dels Estats Units d'Amèrica té uns alumnes molt participatius i que, a més, parlen la mar de bé el català. Així es va poder comprovar aquest dijous a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, que es va connectar en directe a través de l'Anella Cultural amb Indiana, Palafolls, Barcelona, Olot i Manresa per participar en la primera conversa del cicle, Arquitectura catalana global, que s'inscriu en un curs de doctorat de la universitat nord-americana. A la pantalla instal·lada a la sala de reserva de la biblioteca ja es podia observar molt abans de començar l'acte prop d'una vintena d'alumnes del doctorat, que, acompanyats del seu professor i director del curs, Edgar Illas, esperaven impacients a Indiana l'aparició a la biblioteca Enric Miralles de Palafolls del primer conferenciant del cicle, l'arquitecte Oriol Bohigas. A les altres seus que seguien en directe la retransmissió, al públic li va costar més aparèixer a la pantalla (ai la puntualitat) i quan ho va fer, no va ser tan nombrós com el nord-americà, tot i que Reus va fer un bon paper gràcies a la presència d'alumnes de l'escola d'arquitectura de la ciutat. Per fi, Bohigas va aparèixer per parlar d'El model Barcelona contra la incontinència urbana, una interessantíssima xerrada que tot i les interferències en el so, que a vegades va convertir la transmissió en una olla de grills, va ser seguida amb molt d'interès per tothom. Bohigas va captar de seguida l'atenció dels sis auditoris per la defensa aferrissada que va fer de la ciutat tradicional, «sempre en perill pels errors polítics i especulatius», i la crítica a l'abús que es fa dels plans urbanístics, «que sovint obliden definir quina forma ha de tenir l'espai públic». Pel veterà arquitecte, la ciutat s'ha de definir «a partir de projectes arquitectònics concrets. Una suma de ciutats petites, una suma de barris». Amb aquesta introducció tan encoratjadora, els estudiants d'Indiana no van trigar gaire a escometre Bohigas amb preguntes com les següents: A què es deu que hi hagi tants suburbis a les ciutats, sobretot les americanes? Per què Barcelona havia viscut d'esquenes al mar fins els Jocs Olímpics del 92? Per què l'urbanisme olímpic no va ser tan reeixit a Atlanta 96 i Atenes 2004 com ho va ser a Barcelona 92? Barcelona ha millorat la seva ciutat perquè els seus habitants hi visquin millor o per atraure més turisme? I Oriol Bohigas, és clar, encantat de contestar tantes preguntes fetes amb un català vacil·lant, però clar per part d'un públic situat a l'altra punta de món i que s'havia preparat molt bé la lliçó. Un públic, d'altra banda, que va demostrar la fascinació universal que provoca Barcelona. Qui vulgui seguir les següents converses del cicle que apunti les cites següents: Benedetta Tagliabue (11 de març), Joan Roca i Albert (25 de març) i Francesc Muñoz (8 d'abril). Només cal que es desplaci a alguna de les ciutats esmentades abans de l'Anella Cultural. I de passada podran contemplar la passió que desperta l'arquitectura catalana al campus de Bloomington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

El 25è Mercadisc guixolenc, fira de col·leccionistes musicals, diumenge

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El museu que recupera l’art de la censura soviètica

Nukus (Uzbekistan)
CRÒNICA

Amors còsmics a Tàrrega, de nou

COMUNICACIÓ

Un nou concurs musical i el retorn dels Òscars, entre les novetats del 3Cat

SANT JOAN DESPÍ

El Truffaut estrena temporada amb un cicle d'Alfred Hitchcock

GIRONA
MÚSICA

Cancel·len el festival Reggus d’aquest cap de setmana per la pluja

REUS
Cultura

Identificada una punta de llança de fa més de 50.000 anys a l’Abric Romaní de Capellades

Capellades

L’Ajuntament rep en cessió ‘Retrat de Miquel Oliva Vilar’, de Ricard Guinó

GIRONA
Jordi Savall
Músic

“La música és el camí més curt per dialogar amb altres cultures”

Bellaterra