Juan Perro obre a Barcelona la gira del seu nou projecte

Juan Perro no necessita Santiago Auserón (Saragossa, 1954) per pujar dalt de l'escenari. És l'exlíder de Radio Futura qui necessita Juan Perro per ser i sentir-se músic. La identitat canina de Santiago Auserón és una actitud que implica no posar ni límits ni condicions a la recerca artística. Si hi ha investigació, Juan Perro existeix. «Investigació i investigació», insisteix aquest músic, filòsof i compositor, amb cara de nen dolentot. Si no n'hi ha, la fera dorm. Els últims sis anys, Juan Perro ha estat preparant el seu retorn mentre Auserón s'ha dedicat en cos i ànima a diverses col·laboracions (a casa nostra, l'any 2006 va participar en el concert d'homenatge al disc Dioptria, de Pau Riba, i el 2008 va fer una gira de gust jazzístic amb l'orquestra del Taller de Músics de Barcelona).

A Juan Perro tan li fa que hagin passat sis llargs anys de silenci des del seu quart i darrer treball discogràfic, Cantares de vela, que potser, vist ara, era visionari del descans que necessitava. El color negre i l'aura desolada impregnava del tot el darrer disc de Juan Perro, molt intimista i amb lletres que evocaven o invocaven llàgrimes, solituds, forats, morts, misteris i una identitat fràgil.

Per al seu retorn, no s'ha deixat abduir per històries «autocomplaents». «Res de mirar-se al llombrígol», exclama. La gira del seu nou projecte artístic, com sempre aliat amb els sons elaborats i amb l'obra de creació enemiga de la música fàcil i lleugera, arrenca a L'Auditori de Barcelona en un concert doble, demà i divendres (21.30h), que té una particularitat: no s'ha editat cap disc amb els quinze temes inèdits (cinc mai tocats enlloc) que desplega el nou projecte. Ja fa molt temps que Santiago Auserón va renunciar als contractes discogràfics per evitar entrar en les dinàmiques perverses de la indústria. Ell s'entén i balla sol des de la seva pròpia oficina de producció La Huella Sonora. No hi ha disc, però n'hi haurà: amb el risc compartit amb L'Auditori, el disc emergirà dels concerts en directe a la capital catalana. Llavors la gira continuarà i el 26 de març farà parada a l'Auditori de Girona, en el marc del Black Music Festival.

El Juan Perro d'aquesta nova etapa està més a prop dels sons de Nova Orleans que de Cuba (per bé que ell considera que entre aquestes dues cultures musicals que tan adora hi ha uns vasos comunicants d'essència hispana que cal reivindicar), estrena nova banda de músics (que integra el guitarrista català Joan Vinyals) i proclama un repertori de cançons que parlen de personatges del carrer, d'indrets amb esperit i que «formen un paisatge» amb pessics de barris madrilenys i barcelonins, per suposat de Nova Orleans, i també de l'Empordà, sota l'influx del qual ha creat el tema Girasoles robados, inspirat en els paratges de Bellcaire.