Els ‘hits’ de Canet

Hi ha pocs festivals on en 12 hores sonin tal quantitat de grans èxits nacionals com al Canet Rock. Al recuperat festival del Maresme no valen ni cares B ni rareses ni experiments. Canet Rock és un d’aquells festivals on només val anar amunt. Davant de 23.000 ànimes entregades, cada grup té menys d’una hora i cal aprofitar cada segon. És una d’aquelles nits en què els músics no tenen altra alternativa que llegir què vol el públic i entregar-los-ho. Una d’aquelles nits per sortir de la rutina de les gires i regalar al festival un directe fet a mida.

Ho saben Els Amics de les Arts, un dels primers grups en llegir-ne aquesta particularitat. Segurament les seves quatre participacions en cinc anys hi ajuden. El seu gran hit, Ja no ens passa, L’home que treballa fent de gos, Jean-Luc, 4-3-3... Impossible parar de cantar. Entremig, fins i tot s’atrevien amb una versió de Shape of you, d’Ed Sheeran. I, per acabar, un Louisiana o els camps de cotó cantada íntegrament pel públic.

També Els Catarres apostaven per un directe menys centrat en el nou disc i més abonat als clàssics. Cinquanta minuts a dalt de tot enllaçant la seva inacabable col·lecció de hits, on ja hi han entrat amb força les recent estrenades Martina, Perfectes i, sobretot, Fins que arribi l’alba.

Entre els debuts, Macaco, que se’ns presentava amb un nou disc a punt de sortir del forn al qual feia una picada d’ullet amb Valientes. Un dels directes més apoteòsics de la nit, però, el portaven La Raíz. Inici fulgurant amb Entre poetas y presos que ja feia preveure el que ens esperava. Els valencians estan immersos en plena gira de comiat i el públic era conscient que era una de les últimes oportunitats per sentir-los en directe. Karaoke col·lectiu en un pla d’en Sala entregat i una promesa: Nos volveremos a ver.

La nit avançava a ritme de rap amb un dels poquíssims tocs femenins de la nit, Pupil·les, i Zoo abans de donar pas a l’electrònica i els ritmes llatins de La Sra Tomasa. I, per acabar, el gran clàssic del festival: la sortida de sol a ritme de Txarango. Una estampa que s’ha repetit en quatre dels cinc Canets.