“El ball de bastons és internacional, es balla a tots els continents”

Estem en un moment dolç. La junta actual de la coordinadora va entrar el 2015 i ha estat renovada aquest 2018, i a cada assemblea el nombre de colles federades ha crescut. Ara hi ha unes 90 colles federades d’arreu del país, de les 140 o 150 que hi ha en actiu. Aquestes altres no tenen actuacions tot l’any, sinó puntualment, en festa major o només en períodes específics. El ball de bastons és una de les danses més antigues de Catalunya, però també de les més perjudicades en temps de repressió, com la darrera dictadura franquista.

Perquè s’associen els bastons a una arma. De fet, està documentat que hi havia ball de bastons al segle XVIII, però és una de les activitats prohibides pel Decret de Nova Planta... El que és cert és que en dictadures, com la darrera amb Franco, el ball de bastons perd molta empenta, cosa que no passa, per exemple, amb la sardana... Els anys vuitanta i noranta del segle passat és quan comencen a recuperar-se les colles, i avui dia estem molt contentes de fundar noves colles, de recuperar-ne...

Les noves colles es creen arreu... però és cert que hi ha zones, les comarques del camp de Tarragona o el Penedès i Barcelona, on n’hi ha més, des dels darrers 30 anys. Aquestes zones també són les més poblades... La manca de colles en alguns punts de Lleida o Girona no és només cosa del ball de bastons, sinó de la cultura popular en general, i té a veure també amb la demografia. De tota manera, el ball de bastons és una bona opció per a una població petita, perquè amb deu persones ja tens una colla fundada, i aquesta és una línia de treball de la coordinadora.

La coordinadora va néixer per organitzar la trobada nacional. Ara aquesta depèn de la colla organitzadora, i la coordinadora és la que s’encarrega d’organitzar esdeveniments o elaborar projectes que creiem que una sola colla no pot fer, com ara els concursos de fotografia, música, contes o vídeos amb temàtica del ball de bastons, les ballades a la seu o als esdeveniments internacionals, la investigació sobre el ball de bastons o la reorganització de l’arxiu.

Les dues grans fites, un cop hem estat reescollits, del 2018 al 2022, són el congrés internacional de ball de bastons i la “casa del ball de bastons”. Sabem que és de les danses més internacionals, es balla a tots els continents del planeta, al Nepal, a I’Índia, a l’Amèrica del Sud, a Egipte... Ho reivindiquem i volem fer, el 2020, un congrés per establir relacions amb tots aquests països. És un projecte que ja van presentar al conseller Lluís Puig. I el segon objectiu gran és la “casa del ball de bastons”; no un museu, una cosa dinàmica.

Tenim projectes nous, com l’aplec Jove Bastoner, del qual es va celebrar la primera edició l’any passat a Salou i que ja té dates per aquest any, a Súria, els dies 10, 11 i 12 d’agost. Això va sorgir de la trobada nacional, on detectem una inquietud dels joves per crear un espai d’intercanvi d’experiències o la colla de colles...

El nom és provisional... El projecte neix quan el 2017 vam fer el primer viatge representant Catalunya, i no hi anava una sola colla sinó que hi anàvem amb representants de diferents colles... I com fem això? Quan hem de fer una representació, doncs agafem diferents persones de diferents colles i decidim quins balls, de la coordinadora o cedits per les colles, i es ballen en l’esdeveniment. No és una sola colla, cadascú va amb la seva vestimenta, representa la seva colla dins la colla de colles...

Nosaltres n’estem molt contents, tant del relleu de caps de colla com en les presidències. El fet que ens diferencia d’altres expressions de la cultura popular és que no pots estar a ball de bastons i no participar activament, i no ballar. Això fa que la implicació creixi dia rere dia. A més, el relleu no és brusc.

Som conscients que som els germans petits, tot i que cada cap de setmana organitzem coses... De tota manera, cada cop guanyem més presència en els mitjans, suposo que pel fet de difondre molt i perquè participem en tot el que ens proposen; tenim més presència en els mitjans però entenem que hi ha branques de la cultura popular que han estat explotades per la mateixa administració, i que això es noti... En tot cas, ens sentim ben tractades per les altres federacions i per l’administració.