República de la paraula

Camallera Cançó d’Autor és una trobada musical i cultural que ha sabut trobar el seu espai, diferenciant-se de la resta de festivals d’estiu amb una proposta, com ells reivindiquen, de “projecte musical cultural Km 0”. És a dir, treballant amb proximitat i sense ànim de massificar-se però esdevenint una cita consolidada al territori. I és clar, fonamentalment, com reconeix el seu impulsor, Pere Camps, director del Barnasants, per “la militància de la Casa de Cultura de Camallera, el suport incondicional d’un poble de tan sols 850 habitants i els cantautors i artistes participants”.

Només així s’entén l’èxit de la proposta d’aquesta trobada sorgida en el si del Festival de Peralada ara fa deu anys –cicle aleshores anomenat Cançó de Capvespre– i que des d’en fa vuit se celebra a la plaça Feliu de Camallera. Arribats a la desena edició, Camallera Cançó d’Autor té aquest any una programació de qualitat, novament, amb “l’antològic” Roger Mas inaugurant-lo amb un concert aquest mateix divendres (22 h), en un format acústic, ell sol a l’escenari, tan sols armat de la guitarra, les paraules i la seva habitual ironia.

Hi presentarà evidentment cançons del seu últim disc, el magistral Parnàs (2018), però també, com avança, repassarà una llarga i prolífica trajectòria, que es remunta, com ell mateix recorda, al 1994, “tot just un any abans que el Barnasants, un dels pocs, per no dir l’únic, festival dedicat des del principi a la cançó d’autor”. Diu el cantautor de Solsona que no farà “res especial, perquè és la cançó on la paraula té més importància” i, és clar, que no hi faltaran cançons basades en un dels seus autors de capçalera, Jacint Verdaguer, que “com a lletrista era un crac”. Assegura que “no l’entendrem mai fins que no ens sostraguem d’aquella imatge de la sotana i el bitllet de cinc-centes pessetes apropiades pel nacionalcatolicisme i que el règim de Franco va usar en el seu afany de promulgar el regionalisme”. El seu Verdaguer, era el que ja reivindicava Maragall: “paraula viva”.

Pel que fa al caràcter reivindicatiu i el discurs politicoirònic de la seva proposta, tampoc hi faltarà l’Oda a Francesc Pujols. “Els catalans sempre ens queixem, però hi ha qui ho fa acceptant la derrota i altres, en canvi, que la prenen constructivament, com en Pere Camps [el director del Camallera Cançó d’Autor] o els que creiem que la ironia té moral de victòria”, matisa Roger Mas, músic irredempt com n’hi ha pocs.

Després del concert inaugural, es podrà gaudir d’altres actuacions de nivell, com la de David Mauricio (28 de juliol) –“un dels cantautors cridats a ser el relleu”, en paraules de Camps– i el precedirà Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer?, un espectacle a càrrec de Carles Beltran, Lali Barenys i Namina on la música, les paraules, la cançó i la poesia serveixen per reivindicar la cultura com a arma de construcció (29 juliol).

L’agost començarà amb un concert per als més petits de la casa a càrrec de Landry el Rumbero (2 d’agost, 20 h), i l’endemà serà el torn de La mirada violeta, de Marçal Roig, amb Meritxell Gené i Aina Torres. El punt final del festival el posarà Xavier Baró (4 d’agost), i l’endemà, Pau Riba, amb un concert com a cloenda excepcional.

El festival estrena aquest any una programació paral·lela que rep el nom de República de les Paraules. En aquest espai es faran xerrades i es projectaran documentals de temàtica actual, com ara Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, per tractar temes com ara l’exili, la judicialització de la política i la pèrdua democràtica (26 de juliol); o 20-S, amb la presència de David Minoves (31 de juliol); o debats sobre el patriarcat i la postveritat.