“No sé imitar, ho canto tot a la meva manera”

Sempre hi he cregut, perquè quan prepares un àlbum ho fas a partir d’unes cançons en concret que tenen un propòsit determinat. I tant en el disc com en el directe m’agrada ordenar les cançons en funció de les emocions que transmeten, per no barrejar coses. A més, n’estic molt satisfeta, d’aquest disc. De fet, quan em fan preguntes del tipus “com és el nou disc?”, jo també responc de la manera més senzilla possible: dic que és un bon disc. No em considero gens vanitosa ni arrogant. Simplement crec en el que faig i tinc la satisfacció de sentir que amb Que corra el aire he fet un bon treball. I per a mi és important transmetre-ho a la gent.

Sí, sempre m’he implicat molt en les gravacions i, amb els anys i l’experiència, ara tinc un coneixement molt més gran de tots els passos: sé, per exemple, com pot afectar al resultat final un procés mecànic com ara la masterització.

Depèn dels llocs, del tipus de recinte, del país on actues... Cal acomodar el repertori a l’espai.

Sí. Alguns seguidors em demanen per què aquest disc no s’ha publicat aquí, però per a mi no tindria gaire sentit fer-ho, perquè a l’Estat espanyol només coneixen Dalida els molt fans.

Ja havia pensat, abans de plantejar-me el disc de Dalida, a fer un àlbum dedicat a Mari Trini [ Que corra el aire es tanca amb la seva Amores], sobretot quan vaig saber que estava en una situació difícil. Però no és fàcil fer un disc d’aquest tipus, encara que ho sembli. El de Dalida em va deixar exhausta.

Per a mi ja resulta molt natural. Brassens ja deia fa molts anys que es negava que el classifiquessin i encaixonessin, i reivindicava la seva llibertat per fer el que volgués en cada moment. I ho deia Brassens... Necessito compartir coses diferents amb la gent.

Avui m’he passat mig matí escoltant tangos, i no em preguntis per què. Potser és perquè he llegit alguna cosa sobre el tango o perquè tinc la sensació que només conec els tres tangos típics com ara La cumparsita. També m’interessava escoltar alguna dona cantant tangos. La veritat és que els tangos expliquen històries meravelloses, que connecten molt amb els cantautors i amb la copla. M’agrada molt sorprendre’m i conèixer estils amb els quals no he tingut gaire relació. Com a músic i compositora necessito ampliar coneixements. És la meva manera de ser.

Sí, però no copio: jo no sé imitar i ho canto tot a la meva manera, perquè tinc unes característiques de tessitura i fins i tot físiques determinades. Una cançó d’un altre la canto al meu aire: respecto la melodia i la lletra, però no soc caópaç d’imitar.

Sí, perquè mai no em poso límits. Mai no he format part d’un moviment en concret. Sí, he estat rockera, però... Sempre hi ha un però. Això sí, tot ho faig amb honestedat i entrega. Potser és més dur no tenir un estil concret, però la vida també és més atractiva quan pots anar d’un ambient a un altre, poder parlar avui amb uns físics i demà amb uns paletes.

Sí, sense cap mena de dubte, i a mi m’ha influenciat molt. Tinc una actitud combativa i, fins i tot, macarrònica davant les coses, sense la qual alguns dels temes més vells que canto podrien sonar fins i tot cursis.