Crònica
Alegria rumbera a l’Escala
Dijous passat, en Petitet –el percussionista gitano Joan Ximénez– va fer arribar la seva pròpia marea rumbera a l’Escala, dins del festival Portalblau , amb guitarres, piano, baix, percussió, veus, palmas... i seccions de corda i metall. D’aquesta manera en Petitet compleix el que li va prometre a la seva mare abans de morir: crear una orquestra de rumba simfònica i porta-la als grans escenaris del país.
Estrenat al Gran Teatre del Liceu –en podeu veure el resultat a la pel·lícula documental Petitet, rumba pa’ti , de Carles Bosch–, aquest espectacle repassa clàssics de la rumba catalana amb arranjaments pensats per fer brillar instruments que habitualment no formen part d’aquest gènere. Durant el concert de dijous, els intèrprets de violí, viola, violoncel, saxo, trompeta i trombó van fer ballar els seus instruments a un altre compàs. Una lágrima cayó en la arena, Sarandonga, La bien pagá i altres himnes de grans noms com ara Peret i Gato Pérez van amenitzar la nit a la Mar d’en Manassa.
La rumba d’en Petitet té caràcter, és contundent en ritme i melodia. Recupera la més tradicional de les rumbes, amb alguns temes només a guitarra i palmas, però li dona el seu toc particular amb aquesta nova sonoritat. Ara bé, la seva rumba també és elegant i seductora, perquè com bé diu ell mateix, “la rumba és senyora”.
Aquest any, el festival Portalblau ha triat aquest gènere musical per omplir un dels seus escenaris destacats, dins d’un ventall d’activitats relacionades amb la cultura gitana. És una elecció especialment destacable si tenim en compte que fa uns mesos es va presentar la candidatura perquè la Unesco declari la rumba catalana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat abans del 2020.
El concert de dijous a l’Escala va ser una gran festa entre amics, marcada per la sinceritat i la tendresa que desprèn el personatge d’en Petitet. Malgrat el repte diari que li suposa la malaltia crònica que l’afecta des de fa uns anys –miastènia greu–, en Petitet mai perd les ganes de transmetre al públic l’essència de la rumba catalana: l’alegria de viure.