La gran família

Els Veloso són tota una institució de la cultura i la música brasilera, ja des dels temps de la matriarca Dona Canô, mare de Caetano i de Maria Bethânia, a la qual el primer va dedicar la cançó Ofertório –que dona també nom al projecte que ara comparteix amb els seus tres fills, presentat dissabte al Festival de la Porta Ferrada – per a la missa de celebració dels seus 90 anys. En l’ADN dels Veloso deuen conviure la passió per la música amb una espècie de gen que els protegeix del pas del temps: Dona Canô va viure fins als 105 anys i Caetano va pel mateix camí, pel que es va poder veure a l’Espai Port, on, a punt de fer 76 anys, va lluir la seva fina estampa d’etern jove idealista i va ballar, animat pel seu fill gran, Moreno (45 anys), com també ho havia fet abans Tom (21 anys), al qual –segons el seu pare– “no li agrada cantar”. Però, és clar, si neixes el dia de l’aniversari de Tom Jobim i et posen el seu nom, diguem que tens una certa predestinació. I completant el quartet, hi havia Zeca (26 anys), presentat per Caetano com “l’únic debutant de la nit”, i tota una revelació pel seu falset estratosfèric i per haver compost una cançó tan bonica com Todo homem, que va sonar en els primers moments d’un concert que es va obrir amb Alegria, alegria, tot un clàssic del primer disc en solitari de Caetano, publicat fa 50 anys, i va continuar amb O seu amor, de Gilberto Gil, company seu en tantes aventures tropicalistes. De seguida, però, Caetano va començar a repartir el protagonisme entre els seus fills, que van cantar temes propis i del pare en diferents intercanvis i formats. A més, els Veloso són uns autèntics precursors dels nous models familiars: Caetano va interpretar seguides dues cançons que havia dedicat respectivament a les seves dues esposes (ja ex): Ela e eu, que va compondre per a Dedé Gadelha, mare de Moreno, i Nâo me arrependo, per a Paula Lavigne, amb qui va tenir Zeca i Tom. Moreno també va dedicar Ninguém viu a Hélio Eichbauer, segon marit de la seva mare, que va morir el 20 de juliol passat. Eichbauer, un gran escenògraf molt vinculat als grans de la música brasilera, va concebre l’escenari, tan ascètic com màgic, d’aquest Ofertório –una referència al moment de la missa en què s’ofereix el sacrifici a Déu, mitjançant la consagració del pa i el vi– ideat per un ateu declarat com Caetano, també com a mostra de respecte a la religiositat dels seus fills i, en definitiva, a la personalitat de cadascun d’ells, més enllà de la importància inqüestionable del pare.

Aquest esplèndid concert en família, sobri, delicat i detallista al màxim –construït només amb veus, guitarres acústiques, baix elèctric i, puntualment, alguns teclats i percussions d’anar per casa–, confirma el geni ja conegut de Moreno, que va començar a col·laborar amb el seu pare quan tenia només nou anys, i dona indicis del gran potencial de Zeca i Tom. Per als bisos van quedar la Noche de ronda del mestre Agustín Lara, cantada per Caetano en el seu castellà nítid, i una samba carioca (Deusa do amor) que va servir al progenitor per recordar que “Zeca és l’únic de Rio, els altres tres som de Bahia”. Tá escrito havia de tancar la nit, però la insistència del públic, molt devot i motivat, els va fer tornar a sortir per cantar A luz de Tieta, que va culminar en un cant col·lectiu de bona part dels assistents, convençuts d’haver assistit a una nit memorable.