Xavier Castillón - palafrugell
No se sap on acaba Pau Donés i on comença Jarabe de Palo. La qüestió és que Donés ha fet una llarga celebració dels seus 50 anys –que va fer el 2016– i dels 20 anys del seu grup, que va néixer el 1996 amb La flaca, cançó incombustible com aquest músic que ha lluitat contra el càncer amb una energia exemplar. Avui actua a Cap Roig amb el seu sextet elèctric i el concepte antològic del vintè aniversari, i el 14 d’agost ho farà al Festival de Cadaqués amb el plantejament més acústic de 50 palos: piano, contrabaix i violoncel. I després d’aclarir què farà a cada festival, comença l’entrevista amb un anunci...
Què farà després d’aquesta gira?
Aquest any estem en plenes celebracions, però després faré un adeu, però fins ara... però un adeu en definitiva, per tancar una primera i llarga etapa de Jarabe de Palo. Necessito parar i fer altres coses i sobretot necessito tornar a viure com una persona normal i corrent. La vida de músic és un disbarat, i jo vull poder acompanyar la meva nena a l’escola, passejar per la muntanya, esquiar... L’any passat vam fer 122 concerts –i això vol dir haver d’estar 244 dies fora de casa– i aquest any hem abaixat el ritme, però n’acabarem fent uns 66. Jo ja m’he perdut la infància de la meva filla i ara no em vull perdre la seva adolescència, i per això diré adeu a la música durant una llarga temporada.
I no podria, simplement, rebaixar el ritme de concerts?
No, jo això no sé fer-ho, perquè soc de tot o res. M’agrada viure amb intensitat i amb il·lusió, no puc fer les coses a mig gas Fins i tot el meu oncogèn és un bitxo dels pitjors que hi ha [riu].
La seva actitud davant del càncer ha servit perquè altra gent l’afronti amb menys por?
Jo he intentat que sigui així, perquè cal desestigmatitzar la malaltia. No hi ha res pitjor que viure acollonit. Per tant, vaig decidir que el millor era explicar el meu cas i fer-me fotos rient mentre em feien la quimio. Crec que això ha servit perquè alguna gent visqui el càncer d’una altra manera.
Té algun projecte pendent, abans del seu adeu, fins ara?
Sí, hem fet un llibre, 100 letras, amb les lletres de les cançons de Jarabe de Palo, perquè crec que són poemes macos i els vull donar importància i transcendència. Les lletres són les germanes pobres de les cançons, perquè la majoria dels oients es queden només amb la melodia i la tornada, sense parar gaire atenció en la resta de les estrofes. Però per a mi les cançons són poesies musicades. Aquest llibre sortirà oficialment a l’octubre, coincidint amb el concert al Festival del Mil·lenni –amb vestuari i escenografia, com a l’època de l’Orquesta Reciclando–, però ja estarà disponible a Cap Roig. A l’octubre també sortirà el disc Jarabe Filarmónico, que he gravat amb els 60 músics de l’Orquesta Filarmónica de Costa Rica. Inclou tretze temes ja coneguts de Jarabe de Palo, però puc assegurar que l’experiència és realment única i el resultat, impressionant.