Crònica
Gràcies a la vida
Rosario va sortir a l’escenari de Cap Roig més abrigada del compte en una nit com la de dijous, on les temperatures rondaven els 29 graus. La calor sufocant no la va espantar i des de bon principi va agrair tornar a ser un any més a Cap Roig (era la cinquena vegada) i va prometre una nit especial on hi hauria una mica de tot del seu repertori.
Dins la seva gira Noches de Gloria, Rosario va començar interpretant temes del seu darrer àlbum, Gloria a ti, com Mi piel –que va obrir el concert–, Pajaritos, Por un beso tuyo i Gloria a ti, amb la qual va donar gràcies a la vida per fer realitat el seu somni de poder dedicar-se a cantar i va demanar més anys de joventut i de veu per poder continuar dalt dels escenaris. Durant la nit va demostrar que encara en té, d’energia, i molta.
La família sempre ha estat molt present per a Rosario , i dijous ho va tornar a demostrar cridant al seu pare abans de cantar la rumba Al son del tambor, o recordant la seva mare amb Ay, Mamasota. El recorregut per la seva discografia va continuar amb Yo me niego (2013), que va catalogar com un himne a les dones, Te quiero, te quiero (2008), ¡Qué bonito! (1996), Cómo quieres que te quiera (2001) o Estoy aquí (1994).
Un dels moments més emotius de la nit va arribar abans d’interpretar el tema ¡Que bonito!, de l’àlbum Mucho por vivir (1996), el primer que va escriure ella sola després de la mort del seu germà Antonio.
S’acostava el final del concert, i amb Queremos marcha Rosario agraïa un cop més ser davant del públic de Cap Roig i feia un petó a l’escenari, abans de donar pas als bisos amb Algo contigo, Sabor, sabor, i acabar amb No dudaría, un tema del seu germà amb el qual vol transmetre a les noves generacions un món sense guerres i injustícies. Rosario va prometre tornar aviat amb un nou àlbum, del qual diu que ja té algunes cançons.