The Brew: «No som una rèplica d'uns temps ja passats»
El «power trio» britànic actua avui al Black Music, amb The Right Ons
The Brew és un grup molt treballador. Estan presentant el seu tercer disc, A million dead stars, amb una quinzena de concerts en divuit dies arreu de l'Estat espanyol. Després continuaran amb el mateix ritme intensiu per Alemanya o Polònia, països on han sortit en programes televisius de màxima audiència i fins i tot el seu disc apareix a les llistes dels més venuts. I tot això ho han aconseguit fent hard-rock amb sòlides arrels en el blues elèctric. «Sí, la nostra música està clarament influenciada pel rock de final dels seixanta i principi dels setanta, però amb una perspectiva diferent, ja que el meu fill Kurtis (bateria) i Jason (guitarra) també han escoltat grups més recents com ara Kula Shaker. No som una rèplica nostàlgica: aquells temps ja han passat i nosaltres només pretenem apropar una mica tot aquell so clàssic a les noves generacions», explica Tim Smith, baixista i cantant de The Brew, que està vivint tota una experiència anant de gira amb el seu fill. «Al final del dia, ens tractem no com a pare i fill sinó com a bons amics. Això sí: no compartim una vida de sexe, drogues i rock-and-roll [riu].» Produït per Chris West, qui ha treballat amb Status Quo, The Who i The Verve, A million dead stars consolida un trio que en directe funciona com una màquina, amb un jove guitarrista virtuós i bon coneixedor dels rituals, que toca amb un arc de violí i, de tant en tant, crema la guitarra.
Des de Malasaña
El concert d'aquesta nit a la Mirona (22 h, 8 i 10 euros) s'obrirà amb una gran banda madrilenya de rorock-and-roll, The Right Ons, que presentarà a Salt el seu segon disc, Look inside, now!, produït per Ed Valauskas –un dels responsables del so d'Eli Paperboy Reed–, abans de començar la seva quarta gira americana. «Ens agradava molt el disc d'Eli perquè sonava antic i real, i resulta que Ed també havia sentit parlar bé de nosaltres, així que ens vam buscar mútuament», explica Álvaro, veu i guitarra del quintet de Malasaña. Álvaro, que ha repassat l'historial del Black Music Festival, diu que li hauria encantat veure Ike Turner o Maceo Parker a Salt. «La música negra és patrimoni de tots, perquè tots som blancs i negres alhora.»