Un Gerard Vergés més reflexiu
El poeta tortosí recull els seus millors articles en el llibre «Alfabet per a adults»
«Gerard Vergés és un dels darrers curiosos il·lustrats que ens queden a la literatura catalana; una veu a hores d'ara estranya, atesa la seua capacitat per aplegar mesura i transgressió», va assenyalar dijous l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, l'encarregat de presentar Alfabet per a adults a la biblioteca de Tortosa. «És un escriptor que ha sabut servir-se dels gèneres literaris per canalitzar la seua força creativa», va afegir-hi abans de destacar que el nou recull de Vergés és «un altre exercici imprevist de prosa assagística, que aspira a penetrar els territoris de ficció del nostre imaginari». Un territori, el de l'assaig, que l'autor de L'ombra rogenca de la lloba (1982, premi Carles Riba) ja havia trepitjat anys enrere amb altres obres tan celebrades com El pintor tortosí Antoni Casanova (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla) i Eros i Art (1991, premi Josep Vallverdú 1990).
En realitat, Alfabet per a adults és una selecció dels articles que Vergés va publicar al diari Avui entre el 1987 i el 2005. En aquella sèrie de col·laboracions en premsa, cada article començava amb una lletra de l'abecedari –«de vegades era molt complicat trobar la paraula, però m'ho feia venir bé», explica Vergés– i, quan totes les lletres de l'alfabet s'havien acabat, l'escriptor tornava a començar pel principi. Durant la presentació del llibre, Vergés va llegir en veu alta un article començat amb la lletra o de la paraula otomans, titulat El llibreter de Dubrovnik. Un assaig que voreja el dietari o la literatura de viatges, però que s'endinsa en una més que probable ficció literària. Vergés hi explica que va entrar en una llibreria per comprar una traducció dels sonets de Shakespeare –ell mateix va publicar la traducció Tots els sonets l'any 1993–, tot i que no sabia ni un borrall de croat. Però aquest record li serveix per explicar la història d'un llibreter vell que ha sobreviscut a tres guerres (la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la guerra de Iugoslàvia), però que no ha pogut oblidar els ulls negres d'una noia bruna, Rita, que va conèixer a Barcelona.
Vergés també juga amb la memòria en el mateix títol del llibre. Alfabets per a adults fa referència, curiosament, a l'abecedari il·lustrat que hi havia en un dels llibres amb què el poeta va aprendre a llegir l'any 1936, quan anava al col·legi de la Consolació que hi havia al carrer de la Rosa, el mateix carrer on hi havia la farmàcia fundada pel seu avi. «No recordo com es deia; però a la primera plana hi havia l'abecedari, en què cada lletra anava al costat d'un dibuixet: Abanico, Barraca, Cascada, Chinela, Damajuana, Farol, Gallo, Indio...», va enumerar Vergés enjogassat, per justificar el títol del seu recull.
