Un poblat neandertal
Un còdol confirma un assentament important i estable a Roca Foradada
La troballa d’un còdol que servia per tallar eines primitives i de dos fragments de pedra treballada ha permès confirmar que el jaciment del paleolític mitjà de Roca Foradada, a Fontcoberta, va ser un important assentament neandertal. Alfons Díaz, un dels directors de l’excavació, explica que en aquesta cinquena campanya, que acaba avui, els arqueòlegs s’han endinsat al bosc i han fet diverses prospeccions, algunes fins a un centenar de metres del camp on s’havia identificat un taller d’indústria lítica. És aquí on ha aparegut una ascla, o tros de pedra tallada, “de molt bona qualitat”, cosa que permet conjecturar que el poblat de Roca Foradada era més extens del que es pensaven. També han desenterrat un còdol que els antics pobladors feien percudir per tallar les eines. Probablement vivien en cabanes i aprofitaven que fa 40.000 o 80.000 anys aquesta zona era plena d’estanyols, de manera que tenien assegurada l’aigua i la caça, quan els animals hi anaven a abeurar.
Tot i això, Alfons Díaz sosté que els neandertals no s’estaven en aquest poblat tot l’any, sinó només els mesos poc plujosos: “La zona era inundable, i s’hi establien en períodes de sequera, quan podien construir les cabanes i aprofitar els estanyols.” Amb l’arribada de la pluja, pujaven a la muntanya, perquè eren comunitats, continua Díaz, que “devien conèixer un territori d’entre 7 i 8 quilòmetres d’extensió i, per tant, podien arribar fins a la vall mitjana del Ter o el massís de Maià de Montcal”. El jaciment, descobert l’any 1982, no es va començar a explorar sistemàticament fins al 2014.