Èxtasi casteller

Rosat ‘total’

La del Catllar és una diada aspra i dura, però alhora molt agraïda. La Colla Vella hi va segellar una altra aparició majestuosa, tot i que amb final accidentat, que cal observar com un avís i un fre a l’eufòria desmesurada.

Així, els rosats van dominar amb categoria el 4 de 9 amb el pilar amb què van obrir plaça, un castell que, a diferència de l’últim que havien carregat a la Bisbal, va pujar amb un quatre més ordenat, fet que va permetre que el pilar és defensés amb la centralitat guanyada. Era l’inici buscat per afrontar tot seguit el gran objectiu de la diada, en forma de 4 de 9 net.

El comando d’elit de la Vella és capaç de portar la lluita contra el castell total al seu terreny, fins al punt que arriba un moment molt precís en què el tronc falca una posició, que potser no és la millor però que petrifica per deixar el camí franc a la canalla que va coronar i va descarregar el castell a un ritme trepidant. Victòria grandiosa.

Eufòrica i sense aturador, tot i que la diada s’havia allargat molt i que el cansament es deixava notar, la Vella va voler rubricar una actuació fins aleshores perfecta amb el 5 de 9. El problema va ser que el castell va pujar sense el plus de tensió màxima que exigeix una supercatedral. La primera aleta va malferir la rengla i la segona va rematar-la. 5 de 9 carregat i caiguda amb lesió (al genoll) d’una castellera titular del tronc del 2 de 8 net. La resposta? L’endemà a l’Arboç...

Imperial, Jove de Tarragona

L’altra gran triomfadora de la diada va ser la Jove de Tarragona, que va firmar una actuació fabulosa que la confirma com una colla els límits de la qual es posa ella mateixa.

Els tarragonins, que venien d’un Sant Magí en què, per primera vegada enguany, havien tastat el desagradable sabor de les caigudes (2 de 9 i 5 de 9 carregats), van entrar a plaça amb la paraula convicció escrita al front i disposada a espantar els fantasmes a la primera ventallada. Així cal entendre la sortida, molt valenta, de la Jove precisament amb el 5 de 9, que va tornar a ser el castell emblema de la colla.

Ritme, fermesa, concentració i un alliberament d’adrenalina buscat per encarar tot seguit el primer intent mai vist dels tarragonins sobre el 4 de 9 amb l’agulla, una construcció traïdora i molt complicada que acostuma a maltractar les colles que l’ataquen per primera vegada. Doncs bé, la Jove va saber enganyar el castell, amb un tronc defensant les mides de manera excepcional i un folre molt ben parapetat per cobrir una descarregada sempre controlada i deixar el camí lliure a l’agulla perquè culminés l’obra amb suficiència. La Jove va rubricar un pòquer de gamma extra amb el multitudinari 9 de 8 i amb un extraordinari pilar de 8. L’endemà, més...

Orgull verd

És absolutament insòlit veure els Castellers de Vilafranca assumint un paper secundari. Però la situació actual de la colla, amb la canalla titular lesionada i la necessitat obligada de no exposar els substituts a més riscos dels estrictament necessaris, va obligar els verds a presentar un programa no competitiu, que va incloure, però, la torre de 9, un banc de proves interessant per a les manilles de cara al 3 de 10. Els vilafranquins van arrodonir el triplet amb un 3 de 9 i un 4 de 9, amb folres reduïts, i van acabar amb el pilar de 6.

L’Arboç

L’exigència viscuda el dia anterior no va arronsar ahir les tres colles que van repetir cartell a l’Arboç. La Jove Xiquets de Tarragona va tornar a descarregar un excepcional 5 de 9, que va anar precedit d’un 9 de 8 que fa de memòria. La colla es va apuntar la millor actuació i va acabar amb un altre majestuós pilar de 8, el tercer de la col·lecció del 2018 i el colofó d’or d’un mes d’agost per emmarcar.

Havíem deixat pendent la resposta de la Colla Vella a la caiguda del 5 de 9 carregat el dia abans: ordre de sortida de 4 de 9 amb el pilar, l’execució del qual va ser senzillament èpica. Un camp de mines a cada so de la gralla, defensat a pit obert al tronc i al folre per salvar una situació molt delicada. El pilar va quedar indemne enmig de la batalla i els rosats van completar un castell d’una importància capital. La Vella arriba a Sant Fèlix pletòrica.

Dolguts en l’orgull, els Castellers de Vilafranca es van presentar a l’Arboç amb la intenció de donar un cop d’efecte espectacular. Així, després de descarregar una torre de 9 immaculada, la colla va formar per enfrontar-se al 3 de 10. Dos peus desmuntats, però, van frustrar l’empresa. La colla, tocada mentalment, va acabar repetint la mateixa actuació del dia abans. Ara, més que mai, en situació d’adversitat, és quan toca demostrar que la camisa verda impregna un caràcter especial.

Així són els castells!