Una comèdia d’un altre planeta

El comportament de la persona humana, afortunadament, encara és imprevisible. Què passaria si tres especialistes científics haguessin de determinar si un sospitós (retingut des de fa 48 hores) és un possible extraterrestre? Fins a quin punt serien capaços de col·laborar amb una organització secreta estatal que preveu d’efectes paranormals? L’ambició sembla inesgotable. I una suma de diners notable per a fer un simple i ràpid peritatge pot ser un bon al·licient per a intervenir en aquesta causa. Aquest és el punt de partida del debut teatral de l’economista i escriptor Fernando Trias de Bes. S’ha sabut acompanyar molt bé amb una direcció (Martí Torras), que estira al màxim la peripècia, amb un extraterrestre tant humà, com imprevisible és l’ànima humana.

La humanitat té una curiositat innata pel què passa fora del nostre planeta. I, per això, són habitualment taquilleres les pel·lícules de ciència ficció (sigui Star Wars, com ET). També hi ha una inquietud morbosa per l’amenaça exterior. Extrem que fa els humans les éssers més creients de les situacions més insòlites. Una eficaç interpretació (còmic David Bagès posseït per un extraterrestre aspirant sorollosament i camaleònica Mònica Glaenzel, que aparenta ser el personatge més dèbil del quadre), uns caàrcters ben guarnits amb una maleta de virtuts i vicis sobre les espatlles i una notable dosi de sorpreses amb els girs de la peça, la converteixen en una comèdia que permet intuir l’abast de la corrupció i, molt puntualment, l’honradesa. Potser és massa generalista que totes les subvencions portin implícita una comissió. Però la comèdia carrega la tinta per fer un traç gros que sigui creïble però s’escapa de fer teatre documental o de denúncia.