Bladé epistolar

Ara feia molts dies –en realitat bastants mesos i segurament més d'un any– que no els parlava d'Artur Bladé i Desumvila, i la veritat és que ja ho trobava a faltar. Per si algú encara està desconcertat amb aquest nom, recordaré, breument, que –nat a Benissanet, Ribera d'Ebre, el 1907, i mort a Barcelona, el Nadal de 1995– va ser cronista de la seva terra natal i memorialista de l'exili, com així quedà consignat en les exposicions que, el 2007, en el centenari de la seva naixença, van celebrar-se arreu de Catalunya.

I ara vostès poden dir: i què més ens han d'explicar, ara? Doncs sempre hi ha alguna cosa més a explicar d'un home que va viure intensament tots els seus 88 anys d'existència, 22 dels quals entre França i Mèxic, on no va anar precisament en viatge de plaer.

Hem pogut descobrir a l'Arxiu Comarcal de Móra d'Ebre, que dirigeix amb diligència Gerard Mercadé, un plec substanciós de cartes (més d'un miler) del senyor Bladé, que foren lliurades, ara fa cosa d'un any, a aquest arxiu pel seu fill A. Bladé Font –també benissanetà i que ja s'acosta a la vuitantena–, el qual ha volgut, així, que la memòria epistolar paterna quedés custodiada perquè pogués ser estudiada per tots aquells a qui agraden aquestes coses –tan sovint inútils però sempre profitoses– de la literatura.

I així fou com, gràcies a una beca que van convocar les institucions més representatives de la comarca, vaig poder navegar entre els papers epistolars d'aquell home que, fins i tot escrivint cartes, feia l'excel·lent prosa que li coneixem a través dels llibres.

El resultat d'aquestes recerques entre els vells papers postals, que Bladé féu circular entre els anys quaranta i els vuitanta, a més dels que rebia dels seus corresponsals, serà exposat aquest dissabte a la tarda en la corresponent jornada dedicada a Bladé, que l'Associació Cultural de Benissanet que porta el seu nom celebra cada any perquè la memòria d'aquest homenot del sud no es perdi totalment.

De manera que em fa molt feliç tornar a passejar-me per aquest poble, vora el gran riu, seguint, per exemple, la Ruta Literària pels seus carrers, recordant el vell patriarca, com així farà Andreu Carranza, fabulista fabulós d'aquests racons geogràfics. I, pel que fa a les cartes, ja s'ho poden imaginar: és la història subterrània de la Catalunya amagada que van protagonitzar els exiliats, de França a Mèxic –on alguns com Bladé s'enyoraven una cosa de no dir–, i, amb el retorn el 1961, des de Tarragona i Benissanet als quatre vents del món on hi hagués algun català que fos digne de la seva procedència.

Amb la seva lletra cal·ligrafiada, potser amb un Punta Bic de vint peles d'aquella època, tan precisa i preciosa, Bladé –periodista sempre, sempre també sense diari fix on escriure– feia, a través del conreu epistolar, el que sempre va voler: donar testimoni i memòria del seu temps, tan convuls, tan tràgic i tan lamentable.