De la foscor a la llum
La restauració del retaule dedicat a sant Sebastià del Museu d’Art de Girona treu a relluir la policromia original de l’obra de Josep Tramullas, datada al segle XVII
El pas del temps afecta les obres d’art i no som plenament conscients de la transformació que pateixen fins al dia que es decideix restaurar-les i, encara més, quan se’n pot gaudir dels resultats. Seguint les passes d’altres peces, el Museu d’Art de Girona va presentar, ahir, el resultat de la restauració d’un dels seus retaules, el de Sant Sebastià, que pertanyia a l’exposició permanent. Es tracta d’un exvot de la ciutat per la pesta del 1650, encarregat a Josep Tramulles, un dels escultors més destacats del barroc català.
L’espectacular relleu de fusta policromada, taula central del que hauria estat un imponent retaule barroc, narra l’escena prèvia del martiri del sant en qüestió: el moment en què els sicaris de l’emperador Dioclecià procedeixen a lligar el sant a l’arbre on rebrà el càstig de ser assagetat. La peça formava part, ja des de finals del segle XIX, dels fons de l’antic Museu Provincial de Girona, aleshores instal·lat a l’església de Sant Pere de Galligants. Amb la formació del Museu d’Art de Girona, l’obra, juntament amb altres fons d’art de la Diputació, va ser traslladada i instal·lada a l’exposició permanent del nou museu a l’antic Palau Episcopal. Tret d’una puntual neteja superficial de pols i brutícia, el retaule no havia estat intervingut fins ara i continuava mostrant-se sota una gruixuda capa de repintats antics, brutícia i vernissos oxidats i envellits que havien acabat donant una tonalitat marronosa i uniforme a tota l’obra.
El temps no sols havia cobert els colors originals, sinó que també havia anat esborrant una història singular recentment recuperada per la historiadora de l’art Isabel Juan, que l’any 2011 va posar al descobert el motiu de l’encàrrec, les autories i les vicissituds d’aquest imponent retaule tan vinculat a la ciutat de Girona. Isabel Juan va oferir, ahir, una visita comentada, acompanyada per l’equip de restauració, format per Laia Roca i Esther Horno.
Un exvot per la pesta
Durant anys, l’obra havia estat considerada anònima i de procedència desconeguda. El 2011, els treballs de recerca d’Isabel Juan, en el marc de la seva tesi doctoral, van donar com a fruit la localització del contracte del retaule i d’un seguit de documents, que han permès a la investigadora traçar la història de l’obra. Li consta que, el 1650, la ciutat de Girona va viure un intens i mortífer episodi de pesta. Superat el moment, el 1652, el Consell General de la ciutat va encarregar un retaule dedicat a sant Sebastià, a manera d’exvot i a fi de donar les gràcies al sant, invocat tradicionalment per a la protecció de pestilències.
L’obra va ser encarregada a Josep Tramulles, un reconegut membre d’una de les nissagues més destacades d’artistes dels segles XVII i XVIII del mateix cognom. Aleshores, Tramulles estava treballant en el retaule del Roser de l’església de Sant Domènec i executant algunes de les seves obres més destacades: el retaule major de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú (1645-1655) i el del monestir de Santes Creus (1647-1651), i el de Sant Cebrià de Tiana (1645-1655). Potser per això Tramulles va abandonar l’obra de Sant Sebastià un cop finalitzada la taula central. La continuació es va encarregar a Felip Arlich, que n’havia de fer el muntatge final. Amb tot, el retaule va restar inacabat i guardat en dependències municipals fins al 1677. L’emplaçament previst havia de ser una capella de l’antiga església del Carme, que es va acabar enderrocant l’any 1655, després de la Guerra dels Segadors. Finalment, es va acordar col·locar-lo a la capella de l’hospital de Santa Caterina i es va encarregar la continuació de l’obra a Anton Barnoia per fer l’assentament al nou emplaçament i el daurat posterior de les part noves. El retaule no es va assentar fins al 1679.