Talent en català

Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va presentar personalment fa dos anys la primera edició de VOC - Premis i Mostra d’Audiovisual en Català, una iniciativa que distingeix i dona visibilitat a produccions audiovisuals de joves creadors rodats en versió original catalana. Roser Sebastià, membre de la junta d’Òmnium i responsable de VOC, recorda que aquest projecte “a ell li fa especial il·lusió”: “L’audiovisual és on el català està més malament i teníem ganes d’incidir en això.” L’any passat la sessió inaugural del VOC es va celebrar “quan feia tot just un mes que l’havien empresonat”, i demà a l’Auditori de la Pedrera de Barcelona tindrà lloc (20 h) la sessió inaugural de la tercera edició, amb Jordi Cuixart a la presó des de fa 13 mesos.

Nou curtmetratges, quatre dels quals són documentals i els altres cinc, de ficció, són els finalistes d’aquesta edició, que s’exhibiran conjuntament a 34 municipis dels Països Catalans entre demà i el 29 de novembre: Girona, Tarragona, Mataró, Sabadell, la Seu d’Urgell, València... Els films s’han seleccionat entre el centenar d’obres audiovisuals amb més d’un 75% de diàlegs en català que s’han presentat enguany. Seran premiats per un jurat oficial format per noms de pes del sector audiovisual i cultural català: Carol López, Judit Collell, Alba Cros, Marc Recha i Belén López. Els espectadors podran participar activament en la mostra votant el Premi del Públic al millor curtmetratge i al millor documental. Al web d’Òmnium també es poden veure i votar les obres en versió original catalana en format de websèrie, videoblog i nou format web.

En categoria de documental, les peces seleccionades en l’edició d’enguany són Una història normal, d’Ernest J. Sorrentino; BiDes, de Berta Cotrina; Comerç 08003, de Josep Maria Domènech, i Esculpint en la memòria, de Rubén Seca. En la categoria de curtmetratge de ficció, els finalistes són: A mitges, de Dani Seguí; Les bones nenes, de Clara Roquet; Cunetas, de Pau Teixidor; L’escarabat al final del carrer, de Joan Vives, i D’hom, de Javier Blanco i Francesc Colomina.“En la ficció hi ha força tendència cap al drama, tractat sovint amb humor negre”, destaca Roser Sebastià sobre els continguts més presents. “En la no ficció, en canvi –hi afegeix–, hi ha més projectes artístics, alguns dels quals exploren el propi univers del cinema i l’audiovisual, i també ens han arribat molts documentals de temàtica social.”