Defensar un text controvertit

A la novel·la Història de la violència, Édouard Louis parteix d’una violació de la qual és objecte un jove per part d’un altre amb el qual, havent-lo trobat al carrer en una matinada, abans havia mantingut una joiosa relació sexual. Què va passar perquè aparegués tal violència? L’escriptor ho presenta com una història autobiogràfica. Tanmateix, s’ha posat en qüestió la veritat dels fets relatats perquè, arran de la denúncia, es va detenir un home que va reconèixer haver robat a Édouard Louis, però no haver-lo violat.

Que el text pugui ser motiu de controvèrsia, de manera que hi ha qui creu que Louis és un farsant, no nega, però, que reflecteixi d’una manera poderosa i complexa (amb una visió pròxima a Foucault pel que fa a la crítica de les institucions) la violència en la societat contemporània. Així ho defensa Thomas Ostermeier posant en escena el relat (i fent molt present que ho és) de Louis al muntatge Al cor de la violència, que va representar-se dilluns al Municipal de Girona. Amb uns intèrprets excepcionals, el director alemany ho fa amb els seus recursos habituals, com ara l’ús de micròfons, amb els quals els personatges s’adrecen als espectadors, d’una gran pantalla que amplifica detalls del que s’esdevé a l’escenari i de la música en directe, en aquest cas d’un bateria. Es pot creure que Ostermeier es repeteix, però, entre el distanciament i una estranya intensitat emocional, atrapa amb aquesta història sobre l’homofòbia, el racisme (el presumpte violador és un magrebí i la policia ho remarca) i el desig que, quan no s’accepta, es converteix en violència.