Radicalment insubornable

El centenari del naixement de Manuel de Pedrolo (1918-1990) i les desenes d’actes –i de publicacions relacionades, fins a una trentena–, entre exposicions, espectacles, conferències, etcètera, que s’han fet al llarg de l’any que ara acaba va tenir ahir al vespre a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya una cloenda que també va voler ser un homenatge institucional.

Dos dels conceptes en què més es va insistir en els diversos parlaments va ser que Manuel de Pedrolo era un home insubornable i radicalment... de tot.

El primer a parlar va ser Joan-Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes, a qui falta una mica de rodatge en els actes públics. Adell va afirmar que “la commemoració ha estat un acte de justícia” i que en l’obra de Pedrolo “la llibertat és un tema central”.

Anna-Maria Villalonga, comissària de l’Any, el va definir com a “extraordinari, esplèndid, fascinant i, per tot plegat, difícil de resumir”, cosa que tot i això va intentar fer. “Pedrolo ha estat far i ancoratge en un any ple d’incerteses i neguits”, va dir Villalonga, tot i que per a ella també ha estat “una deliciosa bogeria” poder escampar arreu del país “el llegat literari, intel·lectual i ideològic de Manuel de Pedrolo”.

En tornar al seu seient es va fondre en una intensa abraçada espontània amb la consellera Borràs, un dels molts noms a qui va dedicar agraïments.

La filla de l’autor i presidenta de la Fundació Pedrolo, Adelais de Pedrolo, va ser la primera a dedicar el parlament als presos polítics i, en concret, als quatre en vaga de fam (Sánchez, Turull, Rull i Forn), just abans de llegir el poema del seu pare Amor final, ambientat en una presó. Va ser ovacionada i va continuar parlant del seu pare, amb bon ritme, a través de les definicions que ell va fer de conceptes com ara país, llengua, llibertat... El contingut polític de l’acte, més que el literari, va mantenir-se fins al final, constatant que Manuel de Pedrolo va ser molt més que un escriptor multidisciplinari i prolífic, va ser un ideòleg.

Va tancar l’acte la consellera de Cultura, Laura Borràs, solvent com de costum. Ella també va posar l’accent en la visió política i també va recordar la situació dels presos i de tot el país. “L’Any va començar en ple 155 i acaba en una situació gens ni mica normalitzada.” “Hem recuperat Pedrolo amb orgull i un punt de ràbia”, va declarar, abans de llegir una cita d’ell: “La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.”

A més dels quatre parlaments, al llarg de l’acte hi va haver breus intervencions artístiques, com ara la representació d’una peça teatral de cinc actes inèdita, Llibertat d’expressió, que Pedrolo va escriure el 1985. A l’obra, interpretada per Marc Martínez i Pep Planas, assistim a un diàleg entre un periodista de premsa i el seu director, i es parla de l’independentisme i es critica la monarquia, l’Església, l’exèrcit i el capital. Tot ben vigent. Com el contingut de les lletres adaptades pel cantautor Cesk Freixas, acompanyat del guitarrista Víctor Nin. L’actriu i escriptora Àngels Bassas va llegir una tria de tres textos pedrolians.