“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

L’agrupació es va crear l’any 1984, a Sallent, amb 27 colles, per trobar una manera d’organitzar-nos. I des de llavors no ha parat de créixer. L’any 1985 van idear la ciutat gegantera, que va ser Sallent mateix, i l’any 1988, els gegants de l’agrupació, en Treball i na Cultura, que aquest any en celebren 30, i que es van estrenar a Montserrat . Ara, una de les principals coses en idear l’agrupació va ser el sistema de tornar visites, és a dir, que les colles es tornen les visites i així el cost econòmic de les trobades no és tan feixuc. I encara funcionem així.

Jo vaig entrar en aquest món a la ciutat gegantera de Sant Celoni, l’any 1989, col·laborant amb la colla gegantera de Manresa. Però la meva intenció era crear els gegants del barri del Poble Nou, a Manresa, cosa que vam fer l’any 1990.

Quan jo era petit, al barri hi havia unes escales gegants que portaven als dipòsits d’aigua i quan sortíem de l’escola sempre hi anàvem. Però com que les escales eren gegants no hi podien pujar i ideàvem maneres de fer-ho... i a mi, de petit, em va quedar aquesta fascinació pels gegants. I d’aquí a col·laborar en una colla, primer, i a l’agrupació, després.

Jo hi vaig entrar com a monitor de ball de gegants i, després, hi vaig formar la vocalia del Bages-Berguedà, que eren unes 45 colles... ara moltes d’elles estan tancades i els gegants no surten a ballar.

D’entrada, ara fa tres anys ens vam convertir en federació per temes legals. Donem el servei d’assegurança per a totes les colles, gestionem la ciutat gegantera –el plat més fort–, la fira del món geganter, el concurs de ball de gegants, el concurs de fotografia..., i responem a les inquietuds de qualsevol mena que tenen les colles. A més, hi ha un cos de monitors per a les colles que ho demanen, per ajudar a muntar una coreografia, a portar els gegants, etcètera. També hi ha seminaris específics, com els que fem ara de música.

Sí, la música és molt important. I actualment a les cercaviles hi ha massa soroll... S’ha de treballar perquè a les cercaviles de gegants hi hagi música de gralles coherent, no aquesta mena de batucades que hi ha ara... L’agrupació no pot dir que no a ningú en les cercaviles, però podem aconsellar que la música sigui tradicional... La història dels gegants ens diu que al principi, quan sortien els gegants, hi anaven els professors de Corpus, amb un flabiol, i això encara es fa en alguns seguicis. O sonava una música suau de gralla, i és per on s’ha d’anar... Si no, es perd la part musical d’aquesta cultura. Les batucades fan que no se sentin les gralles. Les batucades hi han de ser, però cada cosa en el seu lloc.

La nostra junta va entrar l’any 2017 i hi serà fins al 2020 i el nostre objectiu és ser continuistes respecte a les anteriors. Hem treballat per recuperar la ciutat gegantera, que s’havia fet per darrer cop a Terrassa l’any 2015, i va sorgir la candidatura de Sant Climent, que va ser una novetat, ja que era més petita, amb menys figures, però això donava l’oportunitat a tot soci de l’agrupació d’organitzar-la.

Hi va haver crítiques, sí. Però com a junta ho defensem perquè els estatuts ho avalen i dona l’oportunitat a tothom d’organitzar-la. Sant Climent podia encabir unes 40 colles.

La propera ciutat gegantera serà Castellbisbal, al juny, i acollirà una setantena de colles. Serà més gran, però, és cert, més petita que alguna de les anteriors.

Ara som 435 colles, i alguna més en tràmit d’incorporar-se.

Uf... És que al final a la trobada hi anem més o menys els de sempre... És cert que a l’inici hi vam arribar a ser unes 170 fora de la trobada internacional de Matadepera del 1992, però això va ser extraordinari. Però llavors era més fàcil aconseguir els diners per organitzar trobades d’aquestes. Ara costa molt més.

Si els associats ho aproven, hi ha candidata, que és Sant Boi de Llobregat, per l’any vinent, i la volen fer oberta a tothom. Ara, com s’ho farien si hi van 400 colles? Tant de bo hi fossin, però jo entenc que els associats tenen els mateixos drets, tant si hi van més colles com menys.

Era un altre dels objectius de la nova junta, recuperar una gran festa del món geganter. I enguany la farem per celebrar aquest aniversari, avui, al parc del Tibidabo. Serà la festa del geganter.

Enguany és una prova pilot. Costa trobar una data que vagi bé a nosaltres i a ells. Però, si va bé, podria ser amb més colles geganteres.

Sis parelles. A banda dels de l’agrupació, els de Centelles, Sagrada Família, Tordera, Badalona i Castellterçol. I els gegantons i capgrossos de l’agrupació, a banda de tallers i, al migdia, un espectacle.

Funcionen moltes colles, però hi ha moltes dificultats. Els vocals que tenim per comarques a l’agrupació ens fan saber que hi ha colles amb molts problemes. Els costa poder treure les figures.

Calen més portadors. De canalla en puja molta, de músics també, però no tenim prou portadors. A la nostra societat actual, la gent està molt ocupada, els nens tenen futbol, bàsquet, atletisme..., i això que els convoquem set o vuit vegades l’any!, però costa arrossegar les famílies. La manca de portadors és el greu problema del món geganter en l’actualitat.

Dins l’agrupació hi ha una secció on et pots apuntar com a portador voluntari i vas amb la colla que et necessita. Hi ha altres iniciatives, com ara la vocalia de portadors que hem muntat al Bages-Berguedà: som una desena de portadors i algunes gralles que, si cal, anem on hi hagi trobada dins les nostres comarques. I l’escola també ens pot ajudar a difondre el fet casteller.

Exacte. Veus colles amb trenta o quaranta persones... però només quatre portadors... se’ns apunten nens, però molts del pares no volen, màxim s’atreveixen a portar els gegantons...

L’escola pot ser una fórmula. Des de fa uns 10 anys que l’agrupació treballa en un programa de cara a l’escola i fa uns dos anys que van sortir uns tallers i llibres que ja estan en algunes escoles. El programa Gegants a l’escola s’ha repartit ja a tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona, a les associacions de pares i mares, i hi ha escoles que ja hi treballen. A més, és interactiu a través de la plana web.