La família dels Gaudí
Una setantena de finalistes dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català, que es lliuraran el 27 de gener, es van fer ahir la tradicional foto de família dels nominats
Una pregunta ambigua va provocar que Isona Passola fes un petit gest de desconcert, ahir al migdia a l’hotel Mandarin Oriental de Barcelona, just després que una setantena de finalistes dels premis Gaudí 2019 es fessin la tradicional foto de família, i va donar peu a dues respostes ben diferents: “La cosa està in crescendo en els darrers anys?”, era la pregunta. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català va entendre que ens referíem al sector audiovisual, però només parlàvem dels premis Gaudí. “La gala està molt consolidada –va respondre primer–. Es fa amb menys recursos, però amb molta imaginació. L’aposta del Mag Lari és molt interessant, hi ha sorpreses bastant divertides que faran riure la gent. Jo crec que serà una gran gala, amb molta personalitat. Des de l’acadèmia no intentem inventar el gènere, però sí fer coses diferents per no copiar el model Hollywood, que és el que copien totes les acadèmies.”
Sector en crisi
Isona Passola va respondre després la pregunta tal com l’havia entès ella, referida a la situació del sector: “Si ara et diguessin que llegeixis Rodoreda o Monzó en castellà, la gent no ho entendria, i en cinema passa això. Tenim un problema greu: TV3 té un problema gran d’estructura, i com que el volen solucionar, han deixat caure la ficció. La ficció en català està en nivells mínims. Necessitem el motor de TV3 i el de la taxa als operadors d’internet que va suspendre el Tribunal Constitucional.”
Però ahir era un dia de celebració, i la gent somreia, xerrava alegrament i pensava més en la gala i els premis que en la dura situació del sector. Membres dels equips de 27 pel·lícules nominats als Gaudí van posar per a la foto al restaurant Blanc de Carme Ruscalleda, situat a l’hotel Mandarin Oriental, al passeig de Gràcia de Barcelona. Hi havia membres dels equips de Les distàncies (la directora, Elena Trapé; l’actor Miki Esparbé...), Entre dos aguas (Isaki Lacuesta, Isa Campo...), El fotógrafo de Mauthausen (Mar Targarona, Alain Hernández...), Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico i les actrius Anna Castillo i Lola Dueñas), La vida lliure (Sergi López), Petra (Àlex Brendemühl), Durante la tormenta (Clara Segura)...
Reconeixements
Elena Trapé, favorita a millor pel·lícula per Les distàncies (set nominacions), comentava abans de la foto: “Estic molt contenta per les nominacions i pel reconeixement a tot l’equip. Passi el que passi, hem fet la pel·lícula que volíem, i gent d’edats molt diferents ha connectat amb la proposta.” Isaki Lacuesta, director d’Entre dos aguas, defineix el moment que viu com “intens”, amb reconeixements de tota mena. Té la sensació de “recollir els fruits de la feina de molts anys i certa obertura a la visibilitat, però el cinema no és com l’agricultura: has de conrear i collir a la vegada; si només reculls i prou, et pots passar cinc anys sense fer res”.
L’actor Pau Durà, que ha debutat com a director amb Formentera lady, nominada a millor pel·lícula, deia: “El primer premi és poder rodar-la i tenir José Sacristán de protagonista; acabar el procés amb una nominació així és molt maco.” Tono Folguera, productor de Petitet, de Carles Bosch, destaca que “aquest any hi ha documentals potents nominats i n’han quedat fora alguns que altres anys hauria estat impensable que no hi fossin”.