Mor Lluís Vilà, l'artista dels pans

«No m'ho crec. Estava en un moment de vitalitat creativa, com feia segles que no li havia vist, i amb una pau envejable», comentava ahir Lluís Pau a El Punt. Pau recorda que dissabte van ser a una inauguració a Ceret i diumenge Vilà ja havia pensar d'anar-se'n amb ells a les Canàries a prendre el sol. L'interiorista considera que la mort de Lluís Vilà és una pèrdua grandiosa, pels projectes que tenia pensats, embastats i/o enllestits: «L'obra que tenia acabada o per acabar era brutal. Molt lúcida.»

Quim Fernàndez Callís, un dels amics que més bé s'han relacionat amb Lluís Vilà en els darrers anys, també va destacar la immensitat de l'artista: «Era una persona extraordinària, amb un gran sentit de l'humor, amb una capacitat intel·lectual infinita i amb una força creativa colossal.» Quim Nàndez era, després de Karin Rasmussen –la seva gran assistent: secretària, cuidadora de la galeria–, el seu gran col·laborador. Ja tenien pensada alguna publicació.

Tot el dia barrinava i bombardejava tothom amb les seves idees «meditades i racionals i de gran potència creativa», segons conta Lluís Pau.

Fonts de la família van explicar l'enorme consternació d'amics i familiars per la mort de Lluís Vilà. Vivia sol darrerament i es trobava pletòric de salut: s'havia aprimat i feia esport. I tenia un dinamisme prodigiós. Justament, el 12 de desembre del 2009, ajudat de diferent mainada, va realitzar una obra efímera amb carbonet sobre el terra de l'escenari de la Marató a la plaça Major de Banyoles, per reivindicar la independència de Catalunya.

En una entrevista publicada a El Punt el diumenge 24 de gener del 2010, va revelar alguns dels projectes que enllestia. Li il·lusionava especialment el Puntal d'Arts. «Serà un espai permanent on es podrà veure el Lluís Vilà actual, presència a l'art contemporani, però tenint en compte que sóc referència. El material del show room serà variable, segons el que faci en cada moment. Es complementarà amb la Cort, la galeria de la plaça.»

Anunciava un nou pa: «Una escultura que podràs comprar al mòdic preu d'un pa. Això serà food art. M'interessa el simbolisme de la cultura cristiana, perquè el pa representa el cos de Crist i és una presència diària i constant. Aquest pa escultura beneirà les taules com abans ho feien els quadres del Sant Sopar del menjador. Aquest pa és inspirat en la sardana Maria de les Trenes. (...) Serà el primer pa de la civilització humana que estarà dret i presidirà la taula. (...) Serà una trena descabellada, feta amb farina de Banyoles.» No es declarava panarra, però revelava el seu interès pel pa com a element espiritual i artístic, és el fil conductor de la seva obra durant tots aquests anys.

L'altra obra que ja tenia molt embastada s'inspirava en el relat curt de Borges El congreso del mundo. Amb aquest treball, Vilà volia obrir unes portes i tancar-ne unes altres: «Tanca una època de la qual ja estic tip. Tip del consumisme, però sempre hi caic. Tots som víctimes del consumisme. Vaig dir: plego de voler canviar la societat. Ja saps que només la poden canviar els artistes i els terroristes. (...) I sempre és millor crear que matar.»

Sobre el funerals per la mort de Lluís Vilà, a l'hora de tancar aquesta edició només se sabia que la família ho anunciarà avui a migdia. Lluís Vilà deixa dos fills, Guillem i Jaume.