I per què no una escultura de Miró?
Artistes locals demanen més rigor a l'Ajuntament de Reus a l'hora de triar les noves escultures públiques
-
"Punt de fuga per a una situació irreversible" és el nom de l'escultura de Rufino Mesa que està a l'entrada del pavelló olímpic municipal. Va ser un encàrrec de l'Olimpíada Cultural de 1992. JUDIT FERNÀNDEZ. -
Des de 1998, l'escultura "El ballarí" de Rafael Bartolozzi presideix la plaça Comte de Reus. JUDIT FERNÀNDEZ. -
"Cos de llum", de Jaume Plensa, és una mena de petit far que assenyala la situació de la Biblioteca Central Xavier Amorós. JUDIT FERNÀNDEZ. -
"El vent" és una escultura clàssica de Josep Salvadó Jassans, que es va col·locar a les Peixateries Velles l'any 1989. JUDIT FERNÀNDEZ.
L'Ajuntament de Reus semblava que havia trobat el camí adequat en les intervencions artístiques a la via pública l'any 2002, en què va encarregar a Jaume Plensa, l'escultor català viu amb més projecció internacional, una escultura per a la Biblioteca Central Xavier Amorós. El resultat va ser Cos de llum, una figura humana encimbellada dalt d'un pal i que se sumava a l'art avantguardista públic que anteriorment havien marcat obres com ara les de Francesc Vidal, Rufino Mesa, Salvador Juanpere i Rafael Bartolozzi. La instal·lació de l'escultura de Plensa va coincidir amb l'encàrrec a Figueres de la redacció del pla d'escultures, fet que feia preveure una política decidida cap a obres «que connectin la ciutat de Reus amb el present de l'art modern i contemporani, que siguin concebudes específicament per a l'indret escollit i que es comprometin amb la problemàtica i les preocupacions que caracteritzen l'ésser humà modern i contemporani», segons alguns dels criteris que assenyala el document. La proposta, però, ha estat ignorada, si es tenen en compte les escultures que s'han instal·lat en els darrers temps i les noves que es col·locaran. La política sobre l'art al carrer és erràtica i a les mans de l'àrea de Via Pública i amb poca intervenció de la de Cultura, que des de fa quatre anys no convoca el consell assessor d'art.
De fet, la proposta d'Abel Figueres no ha passat de ser un avantprojecte, ja que no va rebre l'encàrrec posterior de desenvolupar-la en un pla. L'especialista ho atribueix, potser, a divergències entre regidories de diferents partits o al fet «que els polítics no s'ho acaben de creure», tal com li va passar amb l'Ajuntament de Sabadell, per al qual el crític reusenc va redactar un pla similar que tampoc no es va arribar a aplicar. Figueres tampoc no amaga la seva decepció pel fet que no hagi estat consultat, ni tan sols informat, sobre els nous conjunts escultòrics, alguns dels quals han despertat les crítiques de part del sector artístic local i del mateix Figueres, especialment els de Mercè Bessó i Ramon Ferran, que es podrien incloure en el que Joan Rom anomena «funció purament decorativa». «Massa sovint –explica l'escultor i professor de l'Escola d'Art i Disseny de Reus– es té la sensació que la peça ha estat ‘llençada' en un indret sense que darrere d'això hi hagi projecte ni planificació.» «L'elecció dels autors i les obres –continua– es deixa al criteri de tècnics o regidors sense experiència o es decideixen per la proximitat o coneixença d'aquest o aquell artista».
Els artistes
La selecció dels artistes, doncs, és fonamental en el document d'Abel Figueres, ja que només dos dels que proposa, els vigatans Enric Pladevall i Ernest Altés, són autors de dos dels nous conjunts escultòrics que s'instal·laran enguany a la via pública. L'Ajuntament hauria pogut triar i remenar a gust entre els vuit artistes de Reus o vinculats amb la ciutat que suggereix Figueres (Montserrat Cortadellas, Joan Duran, Ester Ferrando, Gabriel, Fina Oliver, Anton Roca, Joan Rom i Aureli Ruiz), els 28 de la resta del Principat (entre els quals, Antoni Tàpies, del qual proposa una escultura llibre a la biblioteca), els vuit de la resta dels Països Catalans (Andreu Alfaro, Santiago Calatrava o Miquel Barceló) i els tretze de la resta de l'Estat espanyol i del sud d'Europa.
L'avantprojecte inclou també una proposta més valenta: la incorporació d'obres d'artistes ja desapareguts «però que seria indispensable que estiguessin representats per la seva especial relació amb la ciutat». Concretament, Pau Gargallo i Joan Miró. El primer perquè va ser a Reus on va morir i on va dur a terme la seva última exposició. I el segon perquè freqüentava la ciutat quan estiuejava a Mont-roig del Camp. «L'obtenció de còpies d'obres seves no seria dificultosa ni necessàriament cara. Una escultura de Miró ja et posaria de ple en el circuit mironià.» Figueres va més lluny i hi afegeix dos casos més d'escultors ja morts: Eduardo Chillida i Jorge Oteiza: «Seria molt interessant que estiguessin representats a la ciutat per la proximitat geogràfica i cultural de les seves obres i per l'important paper que representen en la història de l'escultura moderna i contemporània.» Les propostes de l'avantprojecte del pla d'escultures es podrien anar aplicant de mica en mica, i segons la disponibilitat pressupostària del moment. Seria la manera de tenir un parc escultòric innovador, modern i de referència al país perquè per Figueres, «si es repeteixen esquemes, no hi ha creació. I si no hi ha creació, apareix la decadència».
Rigor
«Potser el debat hauria de ser què retirem del que hi ha i no pas què hi posem de nou», opina irònic l'escultor Salvador Juanpere, per al qual Reus hauria de liderar, juntament amb Barcelona i Girona, «una política rigorosa de l'art a la via pública. Les noves propostes demostren que s'ha baixat la guàrdia i que hi ha poc rigor». Per l'artista Glòria Cot, «fins ara no hi ha hagut un plantejament clar del paper que hauria de tenir l'escultura pública en una ciutat que és la segona capital modernista de Catalunya». Cot coincideix amb els criteris de Figueres: «Hauríem d'assolir una col·lecció d'art públic que respongués als criteris de qualitat i contemporaneïtat i que fos garantia de tenir una representació dels artistes catalans indiscutibles i ser trampolí dels artistes reusencs.» «Integrades en un entorn i que siguin d'ús comú, fins i tot útils», suggereix l'artista Pere Folch, mentre que l'escultora Ester Ferrando reclama «un pla d'escultures rigorós que tingui en compte els llocs i els projectes. No es tracta d'anar posant cosetes a les rotondes només per posar». Per la seva banda, Francesc Vidal és més partidari de col·locar «jardinets i fontetes» que segons quines escultures, mentre que Aureli Ruiz reclama que la regidoria Cultura «i una taula d'entesos» agafin les regnes de l'art a la via pública.
k
