La terra de llibertat

E l poeta Joan Maragall va batejar-la com “la terra de llibertat”. L’Empordà ha estat, des de molt temps enrere, un dels principals bressols del republicanisme, i la ciutat de Figueres, el seu epicentre principal. En tenim un munt d’exemples, de noms que s’han convertit en mites del republicanisme, com ara Abdó Terrades, Joan Tutau i Narcís Monturiol; però també s’hi han escrit algunes fites memorables, entre les quals podem incloure la data del 29 de novembre del 1868, quan la capital de l’Empordà es va convertir, per unes quantes hores, en la del republicanisme català i el mateix Tutau, vingut expressament de Barcelona, va poder exclamar: “Avui sí que podem manifestar amb el front rígid i l’ànim aixecat, en aquest país, davant d’Espanya, davant el món sencer, que aquí, en aquesta comarca, domina sobretot la idea republicana.”

La fita cal situar-la en un context històric excepcional. Han passat poques setmanes des del destronament d’Isabel II i els nuclis republicans i federalistes pressionen per tal de condicionar l’orientació del nou règim. La manifestació, organitzada pel Comitè Republicà del Partit de Figueres, vol expressar el desacord per la inclusió d’alguns demòcrates al manifest Unió de tots els liberals i, al mateix temps, posar de manifest el caràcter federal de l’Empordà. El cronista que es farà ressò de l’acte des de les pàgines d’El Ampurdanés la definirà com una manifestació “imponent, majestuosa” i conclourà que “mai havia presenciat Figueres un acte tan important i que tanta influència pogués exercir en els destins del país”. Alguns cronistes parlen de 20.000 assistents, una xifra probablement exagerada si tenim en compte que, en aquells moments, la població de Figueres arribava a poc més de la meitat. La riuada de gent, però, també es nodreix de veïns del conjunt de la comarca. En total, s’hi poden veure prop de 80 estendards, 50 dels quals pertanyen a alguns pobles de l’Empordà i més enllà d’aquest. En algun cas, com ara Espolla, Roses, Cadaqués i Llançà, els simpatitzants republicans hi van en corporació. Els de la Jonquera porten una immensa campana pintada amb els colors morat, groc i encarnat; mentre que a la resta d’estendards es reclama la República Federal, la llibertat de cultes o altres proclames del partit democràtic i republicà. A dos quarts de dues de la tarda, la comitiva arrenca des de la plaça del Joc de la Pilota i recorre diferents carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça de la Revolució, l’actual de l’Ajuntament. Durant tot el trajecte, la gent desfila “amb l’ordre més complet i la més admirable conducta”, mentre alternen els càntics de La marsellesa i l’Himne de Riego amb visques a la llibertat, a la sobirania del poble i a la República Federal.

A la fi del recorregut, una delegació dels manifestants es reuneix amb els responsables municipals per tal de demanar-los “el concepte que els mereix una manifestació tan imponent” i per reclamar-los que donin a conèixer al govern provisional “que els demòcrates d’aquesta comarca desitgen la República Federal”. Des del balcó de l’ajuntament, l’alcalde s’adreça als manifestants i evita mullar-se, tot proclamant que “les autoritats es veuen obligades [...] a no declarar-se partidàries d’una determinada forma de govern perquè amb aquestes declaracions sempre s’exerceix pressió a la massa electoral”, una frase certament absurda en boca d’un polític. Els parlaments dels convocats són, lògicament, molt més compromesos i es centren a explicar “els avantatges immediats de la República federal [...] ja sigui per poder reunir-se o per expressar les idees”. Els oradors també reclamen la supressió de les quintes i el sufragi universal per als majors de 20 anys. En representació del Centre Federalista de Barcelona, Joan Tutau critica el govern provisional per haver “abandonat el terreny de la imparcialitat” i proclama que, “després d’això, els republicans tenen el deure d’oposar manifestació a manifestació i la República a la Monarquia”. Les mobilitzacions es convertiran en un dels principals instruments dels dirigents federalistes, perquè els permet demostrar la capacitat per recollir les inquietuds de la ciutadania. L’acte acaba amb una desfilada dels estendards i amb crides a la revolució de setembre i a la República.