“Vull acostar la gralla al públic del Sónar o el Primavera Sound”

És la gralla actual, la que toquem per acompanyar els gegants i els castellers. He buscat la manera d’agafar el so amb uns micròfons que processo amb un modulador i uns pedals que em deixen enregistrar i reproduir. No renuncio a les arrels i puc tocar un ball pla, un pasdoble o un vals. Però també gravo amb diferents registres per crear aquest concepte nou que deixa enrere la idea que la gralla és un instrument arcaic.

No et pensis, si escoltes una trompeta o un saxo, et pot sonar més fort que les gralles. Els últims anys s’ha evolucionat i vaig estar rumiant com obrir una finestra cap a l’electrònica. Electrogralla és el meu projecte final a l’Esmuc i vaig tenir el suport dels meus mestres de gralla, Daniel Carbonell i el d’improvisació Marcel Casellas. Per innovar en la part tècnica vaig anar a parlar amb en Llibert Fortuny, que m’està fent de productor i ja preparem nou disc.

Perquè és un instrument que s’està redescobrint. Amb els lutiers anem treballant i això no passa amb els clarinets, el saxo o les guitarres, que són instruments més estàndards. La gralla passa una època d’or des que en la Transició es va recuperar com a emblema de la cultura catalana. S’ha desenvolupat fins a l’educació reglada i ara li donem la volta i la fusionem amb la tecnologia actual.

No, són un ritme i un so nous. No pretenc canviar el que es fa a plaça. Allò és tradició i això és un divertimento per acostar la gralla a un públic més alternatiu i a l’electrònica. Busco portar la gralla a la gent que està més a prop del Sónar o del Primavera Sound. Arribar a llocs nous sense saber ben bé cap on remem i amb limitacions tècniques i de sonoritat que mirem de superar.

Faig el baix, el ritme, les melodies i els acompanyaments. No gravo tot el bolo en directe, però sí que faig les primeres tres peces de l’espectacle.

Molt, perquè volien trencar la monotonia del festival i fer veure que la música tradicional és una cosa del present i no del passat. La gralla avui està viva al carrer i és ben nostra.

Tenim instruments semblants a tot el voltant del Mediterrani. La dolçaina a València, el piffero d’Itàlia o l’instrument amb què fan ballar les serps al Marroc, són oboès tradicionals de doble canya semblants a la gralla que es fan servir des de temps immemorials.

Ja hi he tocat i ara estic preparant una sardana amb el so de l’electrogralla. Es pot fusionar el que vingui de gust, no hi ha límit. Intentar barrejar el so antic de la gralla amb l’electrònica perquè soni transgressor, però sense arribar al mal gust. Per això mimem la posada en escena i la imatge.

Surto sol, però en llocs importants col·laboren en alguns temes la ballarina Núria Hontecillas i el pianista Roger Giménez. Així donem aire, perquè més d’una hora seguida de gralla pot ser aterridor. Tenim un repertori molt nostre pensat per fer en una sala amb textures, sons i sonoritats. No ens oblidem de les balladetes de Sallent, el ball de gegants o el ball de bruixes.

Amb temes més populars que coneix tothom de l’imaginari col·lectiu de la cultura popular. Acabo el bolo amb el Patumaire, on barrejo tots els elements de la Patum de Berga, que van sortint com si fos màgia reinventats. Veus com a la gent li va canviant la cara en reconèixer els temes.

Amb la col·laboració a la part tècnica d’en Llibert Fortuny, que fa molt temps que porta el saxòfon a l’electrònica i li vaig demanar si em podia produir el disc. Estem en contacte perquè em fa classes d’improvisació i ara començarem a gravar-lo. Volem incloure-hi els temes d’Electrogralla però donar-hi una volta més per acabar de polir-ho perquè és molt diferent un directe que un disc. Vull fer-ho a poc a poc i que estigui a punt.

De ben petit a l’escola de música de Sallent, amb 4 o 5 anys. Vaig anar al conservatori a Barcelona a fer clarinet i saxo modern, i vaig fer musicologia. Soc mestre de música i finalment vaig fer el grau superior de gralla amb ganes d’innovar i explorar tot el que he après d’aquest instrument.