Caimó i el foc que no s’apaga

“A la Bisbal d’Empordà existeix un carrer que es diu 6 d’Octubre i alguns es pensen que fa referència al 6 d’octubre del 1934, quan Companys va proclamar l’Estat Català, però en realitat està dedicat al 6 d’octubre del 1869: la data del Foc de la Bisbal”, explica Toni Strubell, un dels impulsors del grup promotor que, al llarg d’aquest any, té previst organitzar diversos actes, sobretot a Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal d’Empordà, però també en altres localitats gironines, per commemorar dues efemèrides que es complementen: el 200 aniversari del naixement de Pere Caimó (1819-1878), polític republicà que va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols i diputat a Madrid, i el 150 aniversari del Foc de la Bisbal, l’aixecament dels republicans federals del qual Caimó va ser també un dels protagonistes principals. “Més enllà de l’interès historicista, el Foc de la Bisbal és un episodi central entre els precedents que ajuden a entendre el que està passant actualment a Catalunya. Va ser un intent de portar la democràcia i la república a Catalunya, i va trencar molts tòpics sobre el català fenici i conservador, partidari del peix al cove”, diu Strubell.

En aquell moviment popular del 1869 contra les tropes espanyoles també va destacar la figura d’Isabel Vila, calongina i veïna de Llagostera, considerada la primera sindicalista catalana, que va ser reivindicada i estudiada per Francesc Ferrer i Gironès i, més recentment, convertida per Strubell en protagonista d’una obra de teatre musical. Aquest any, en el context de la doble commemoració, Strubell torna a recuperar la figura d’Isabel Vila en un monòleg interpretat per l’actriu Carme Sansa, que es representarà al Teatre Mundial de la Bisbal el 6 d’octubre vinent, exactament 150 anys després del Foc de la Bisbal, però que també es vol portar a altres escenaris gironins. Durant el Foc de la Bisbal, Isabel Vila va organitzar un equip d’infermeres per assistir els centenars de ferits en la batalla. En el monòleg, Vila explica la seva vida com si ho fes davant d’una aula escolar.

Pel que fa a Pere Caimó, el grup promotor del seu bicentenari i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols preparen per a principis d’abril –coincidint, més o menys, amb la data en què va néixer– un acte presidit per l’alcalde en què participaran els historiadors Àngel Jiménez i Jordi Frigola, bons coneixedors de la figura de Caimó, i una descendent seva, Rosa Maura.

A més, Toni Strubell portarà a terme una sèrie de visites guiades sobre el Sant Feliu republicà del segle XIX i els valors d’aquell temps, que començaran el divendres i el dissabte sants i continuaran els dissabtes de l’estiu i del mes d’octubre. Un llibre de Jiménez i Frigola i una exposició d’objectes relacionats amb Caimó completaran una commemoració que l’Ajuntament de Sant Feliu vol aprofitar per demanar una còpia del seu retrat a la Biblioteca Nacional d’Espanya, com a diputat a Corts, per exposar-la a sala de juntes de la casa de la vila.