El Lliure cancel·la Jan Fabre

Cop d’efecte del Lliure 3.0. El nou director, Juan Carlos Martel, va respondre a la pregunta formulada per aquest diari en la roda de presentació que un dels primers temes a tractar en arribar a la direcció seria valorar què farien amb la funció Mount Olympus, de Jan Fabre. Ha trigat només una setmana a acordar-ne la cancel·lació amb el patronat. L’espectacle va ser una de les bombes de la presentació de la temporada 2018/19, a càrrec de Lluís Pasqual. Es tracta d’un muntatge monumental, de 24 hores de durada, en què els actors dormen a l’escenari i s’habiliten llits per als espectadors. Les entrades es van exhaurir en només tres hores. Ahir el Lliure, que reivindica una tercera època després de la seva creació (1976) i la transformació en fundació (1988), va enviar l’excessiva obra de Jan Fabre al cim de l’Olimp.

Mount Olympus era la cirera de la programació del Lliure. La polèmica va esclatar el 12 de setembre, quan un equip d’artistes de la companyia Troubleyn, de Fabre, denunciaven abusos, xantatges i maltractaments del director en la revista Rekto: Verso (El col·lectiu No és Cultura facilita traducció de la denúncia a... https://noescultura18.wordpress.com/2019/01/20/carta-oberta-metoo-i-troubleyn-jan-fabre/ ). La companyia va utilitzar el dret a rèplica per respondre a la denúncia en la mateixa revista ( https://www.rektoverso.be/artikel/right-of-reply-troubleyn--jan-fabre ). Arran de l’escàndol, els teatres d’arreu del món que ja havien programat algun espectacle de la companyia de Jan Fabre s’han distanciat de la polèmica aportant tota la informació que en tenien i permetent que els espectadors poguessin recuperar l’entrada. És el cas de Temporada Alta, que el 25 de novembre va programar The generosity of Dorcas. Agrupades sota el nom Aturem Jan Fabre, una desena de persones van intentar impedir la funció. Uns 50 espectadors van demanar el retorn de l’import. El ministeri belga de seguida va activar una inspecció per valorar possibles penalitzacions. Encara no s’ha fet pública la conclusió.

Just aquesta setmana, després que Martel posés en qüestió la representació, Aturem Jan Fabre es va adherir al grup No És Cultura, que volia impulsar accions durant les 24 hores que durés el Mount Olympus al Lliure.

Més decisions

En la reunió del patronat d’ahir també es van aprovar altres aspectes de funcionament. A partir d’ara, “amb la voluntat de dur a terme una gestió amb la màxima transparència també en l’àrea econòmica, més enllà del que estableix la normativa a la qual està subjecte el Teatre Lliure com a fundació privada, la nova direcció publicarà la informació dels comptes anuals del Teatre Lliure durant el seu mandat, incloses les retribucions, dietes i indemnitzacions dels seus càrrecs directius”. Paral·lelament, s’establiran uns límits de retribucions per als creadors que intervinguin en les produccions del Lliure. El quadre de pagaments s’establirà en funció de la sala i de cada categoria artística. De fet, Martel ja avançava en el seu decàleg que mai hi podrà haver un director presentant títols diferents dues temporades seguides.

Juan Carlos Martel ha acordat amb el patronat –que està revisant els estatuts per garantir una renovació periòdica dels membres de l’entitat a partir d’ara– habilitar una línia digital per rebre projectes artístics. El nou Lliure, que tindrà una direcció transversal a partir de comitès que vinculen personal de la casa i persones externes de molts àmbits, donarà resposta a totes les propostes en un termini establert.