A l’estudi dels Beatles

Marc C. Griso (Tarragona, 1980) és discjòquei i productor de música electrònica, però també coneix bé els mecanismes de la indústria musical, perquè ja fa força temps que hi treballa. Griso va ser responsable de comunicació i promoció de la discogràfica gironina RGB Suports fins fa un parell d’anys. Tota aquesta experiència acumulada, tant des de punt de vista estrictament musical com pel que fa a les estratègies de difusió, el van portar a prendre una decisió important: Griso va portar a masteritzar els quatre temes del seu darrer EP, Naked Soul , als estudis Abbey Road, amb Geoff Pesche com a tècnic. Per fer-se’n una idea, Pesche ha treballat en discos tan destacats com ara Blue Monday, de New Order; Brothers in Arms, de Dire Straits; Watermark d’Enya; Different Class, de Pulp; Fever, de Kylie Minogue; Sound of Silver, de LCD Soundsystem, i No Quarter, de Jimmy Page i Robert Plant. I la llista podria continuar amb uns quants noms tan o més cèlebres del pop i el rock dels darrers quaranta anys. És evident que Marc C. Griso no només buscava als Abbey Road el millor so, sinó tota l’aureola mítica dels estudis que els Beatles van convertir en un dels santuaris del rock i, a més a més, el prestigi d’un dels millors enginyers de la casa. I Griso no va anar sol a Londres: durant la seva estada a la capital britànica, a finals de l’octubre passat, el va acompanyar un petit equip de vídeo que el va seguir durant quatre dies i va prendre imatges de l’interior d’Abbey Road i d’altres localitzacions per al videoclip de Stronger , un dels temes més ballables del disc, juntament amb Perfect Time. L’EP es completa amb It Will Never End i Forgotten, en una línia més atmosfèrica, entre el chill out i el lounge per a ambients selectes. Griso ha treballat amb David Palau en la producció del disc i també amb diversos vocalistes: Chipper, que va ser finalista d’Operación Triunfo el 2008; Alba Robles, que va participar a La Voz Kids 2; Sonia Linares, dels grups Et-Co* i Jazzul, i Nacho Romero.

“Cal fer una gran tasca de divulgació per fer arribar a la gent que no hi ha cap raó per la qual la música electrònica hagi de tenir un patró repetitiu, que pot fluir i ser tan orgànica com qualsevol altre tipus de música, amb veus molt reals”, argumenta Griso amb tota l’experiència que li donen la seva formació de conservatori i els gairebé vint anys que fa que crea música electrònica –amb singles com ara Sweet Night, Sex i Sueños en Barcelona–, dotze dels quals també com a discjòquei resident en diferents discoteques, sobretot de la Costa Daurada. Ara té molt clar el seu pròxim objectiu: Eivissa.